La roba del futur estarà feta d’algues?

Una nova tècnica de bioimpressió 3D ha aconseguit materials fotosintètics vius que podrien servir per elaborar vestimenta

Els materials vius, fets de cèl·lules en una xarxa no-vivent, han anat sent cada cop més populars a mesura que els científics han anat adonant-se que imitar la natua sempre és una bona idea. Ara, i per primera vegada, un equip internacional d’investigadors ha fet servir impressores 3D i una nova tècnica de bioimpressió per imprimir algues en forma de materials fotosintètics vius que són durs i resilients. Les aplicacions d’aquest nou material, que ha estat presentat en un article a la revista ‘Advanced Functional Materials’, van dels sectors de l’energia i la medicina i al de la moda.

Per crear aquest material, els investigadors van començar amb cel·lulosa bacterial no-vivent, un compost orgànic produit i excretat per bacteris. Aquesta substància té propietats mecàniques molt interessants, com ara flexibilitat, duresa, força i capacitat de tornar a la seva forma original per molt que se’l deformi. Aquesta cel·lulosa es fa servir com si fos el paper d’una impressora i les microalgues, pel seu cantó, fan de tinta. Els científics van fer servir impressores 3D per dipositar les algues a la cel·lulosa bacteriana, i la combinació de tots dos va resultat en un material únic que té les qualitats fotosintètiques de les algues i la robustesa de la cel·lulosa. A més, com es pot suposar, és sostenible, biodegradable i resulta molt simple i fàcil de produir, fins i tot a gran escala. Com que conté plantes, a més, pot alimentar-se a ella mateixa durant setmanes i, amb només una petita mostra, es pot crear més material.

Les característiques especialíssimes d’aquest nou material el fan perfecte per productes que semblen de ciència-ficció com ara fulles artificials, pells fotosintètiques o bio-peces de roba. Així, per exemple, les fulles artificials poden fer servir la llum del sol per convertir aigua i diòxid de carboni en oxigen i energia, emmagatzemant aquesta darrere com a sucres que poden ser convertits en combustible. Així per exemple, es podria generar energia en llocs on les plantes reals no podrien viure com, per exemple, una futura colònia a Mart. Pel que fa a les biopeces de roba, podrien posar remei a alguns dels impactes ambientals de la indústria tèxtil actual, oferint teixits de gran qualitat produïts de manera sostenible i que són totalment biodegradables. A més, alhora que es fessin servir, podrien purificar l’aire mentre fan la fotosíntesi i no s’haurien de rentar tan sovint com la roba tradicional, reduint l’ús d’aigua. Tota una sèrie d’idees que semblen de pel·lícula però que, afirmen els responsables d’aquest estudi, són més a prop que mai de ser una realitat.

Nou comentari