La UOC anuncia que els fongs es podrien trobar entre els materials de confecció de roba, de ginys i de construcció més útils. Una recerca realitzada conjuntament entre la Universitat de l’Oest d’Anglaterra a Bristol, Mogu, l’Institut Italià de Tecnologia i els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha demostrat que aquests organismes tenen propietats que permetrien poder sentir i processar diversos estímuls externs: la llum, les deformacions, la temperatura, la presència de substàncies químiques i, fins i tot, els senyals elèctrics.
Aoxí, des de la UOC, asseguren que el treball podria impulsar l’aparició de nous materials fúngics que ofereixen una infinitat de característiques, entre les quals hi ha la sostenibilitat, la durabilitat, la capacitat de reparació i l’adaptabilitat. L’estudi, que explora la capacitat de fer servir els fongs com a components per a dispositius portàtils, ha comprovat la possibilitat d’emprar aquests biomaterials com a sensors eficients i amb múltiples aplicacions.
Els dispositius portables (wearables) requereixen circuits molt sofisticats que van connectats a sensors, a més de certa capacitat de computació. Això, a l’engròs, és el que els defineix com a “intel·ligents”, cosa que s’aconsegueix mitjançant procediments i materials complexos. No obstant això, aquest estudi ha demostrat que entre aquests materials s’hi poden trobar fongs.
Per fer-ho, l’estudi Reactive fungal wearable, publicat recentment a Biosystems, analitza la capacitat del Pleurotus ostreatus, l’orellana, per detectar possibles senyals procedents de l’entorn, cosa que inclouria, per exemple, el cos humà. Amb l’objectiu de demostrar la reactivitat que presenta aquest fong com a biomaterial, l’estudi n’analitza i en recull el paper com a biosensor capaç de distingir estímuls químics, mecànics i elèctrics.
“Els fongs són el grup d’organismes vius més gran, més àmpliament distribuït i més antic del món”, explica Mohammad Mahdi Dehshibi, investigador de l’Scene Understanding and Artificial Intelligence Lab (SUNAI) de la UOC.
“Creixen extremament ràpidament i s’adhereixen al substrat que combines amb ells”. Segons assenyala l’investigador de la UOC, els fongs són capaços, fins i tot, de processar informació d’una manera semblant a com ho faria un ordinador.
“Podem reprogramar la geometria i l’estructura teòrica dels gràfics de les xarxes de miceli —el conjunt de filaments que formen la part vegetativa d’un fong— i emprar l’activitat elèctrica dels fongs per fer circuits de computació”, confirma. “Els fongs no solament responen als estímuls i emeten senyals en conseqüència, sinó que també ens permeten manipular-los per dur a terme una tasca computacional, és a dir, processar informació”. D’aquesta manera, ens trobem davant la possibilitat de crear autèntics components d’ordinador amb material fúngic, capaços de sentir i reaccionar davant de certs senyals externs, de manera única.
