Un equip d’investigadors ha fet un gran estudi que ha permès identificar clarament quina és la principal amenaça per a les espècies en perill d’extinció que hi ha a Europa. Publicat a la revista ‘PLOS One’, afirma que els canvis d’usos del sòl, concretament en l’agricultura, són el mal més gran que pateix la biodiversitat del continent, si més no pel que fa a les 14.669 espècies de plantes i animals que a finals de 2020 eren a la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, una cinquena part de les quals corren risc d’extingir-se.
La Llista Vermella
Així, aquesta expansió de l’agricultura, que no només sobreexplota els recursos biològics sinó que fa perdre hàbitats, és el perill més gran a què s’enfronten moltes espècies. I saber quina és la principal amenaça és una primera passa per mirar de canviar les coses. Aquest era, precisament, l’objectiu d’aquest treball, especialment important i tenint en compte que les espècies europees que són a la Llista Vermella suposen gairebé un 10% de la biodiversitat total del continent.
La llista divideix les espècies entre poca preocupació, gairebé amenaçades, vulnerables, en perill, en perill crític i extingides, i a Europa un 19% de les espècies de la llista, incloent un 27% de les plantes, un 24% dels invertebrats i un 18% dels vertebrats, corren risc d’extingir-se, segon aquest nou estudi.
Una situació preocupant i difícil de solucionar
El fet que les plantes i el invertebrats corrin més perill que no pas els vertebrats, de fet, és una dada interessant i que amplia un camp on les dades disponibles, especialment pel que fa als insectes, eren poc completes, tot i que són el 75% dels invertebrats del món que, alhora, són el 95% dels animals del món.
A més de l’agricultura, és clar, les espècies d’Europa estan sotmeses a altres amenaces, com la contaminació, el canvi climàtic i els esdeveniments climàtics extrems, les espècies invasores i el canvi d’usos del sól per a usos urbans. L’única solució a tot això és protegir la biodiversitat, especialment dels conreus, però com fer això sense externalitzar la producció de menjar –i els seus danys– a altres indrets del món és un repte enorme.
