L’Associació de Viticultura Regenerativa es va fundar l’any 2021 però, en aquest temps, ja ha tingut temps d’organitzar dos Simposis de Viticultura Regenerativa, esdeveniments on reuneixen agricultors i experts d’arreu del món perquè comparteixin els seus coneixements i experiència sobre aquesta forma de conreu, basada en la comprensió i imitació de la natura i que vol suposar un canvi de paradigma que aturi l’agressió als sòls, en recuperi la fertilitat i, a més, millori tant l’ús de l’aigua com la biodiversitat i, fins i tot, la captura de carboni.
Experiències de tot el planeta
L’entitat, fruit de la col·laboració de cinc socis fundadors: Família Torres, Clos Mogador, Can Feixas, Jean Leon i AgroAssessor, ha dut aquest dilluns al matí al Vinseum de Vilafranca del Penedès l’experiència i la recerca de científics, elaboradors de vi, agricultors i ramaders de tot el planeta, que han compartit tot el que han après en el seu treball amb l’agricultura regenerativa.
Científics, elaboradors de vi, ramaders…
Si el president de l’associació, Miquel Torres Maczassek, ha explicat les experiències i tècniques d’alguns dels seus membres, Johan Reyneke ha fet una mirada als seus 20 anys de treball a vinyes de Sud-àfrica, el nord-americà Joel Salatin ha relatat com funciona la seva granja des de fa 60 anys i Pablo Borrelli ha posat de relleu els avantatges d’aplicar aquests coneixements, també, a la ramaderia. A més, per exemple la doctora i en biologia molecular i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Dania García; l’assessor Josep Ramon Sainz de la Maza o l’expert en disseny KeyLine, Manel Badia, han explicat aspectes concrets d’aquesta forma d’agricultura, basada, en paraules de García, en “desaprendre per tornar a aprendre i aplicar els coneixements que ens ha transmès la natura durant milers de milions d’anys”.
L’agricultura regenerativa, conèixer la natura i ajudar-la a recuperar-se
Amb l’estudi dels cicles naturals de l’aigua i del carboni i de les relacions entre els minerals, els microorganismes i la matèria orgànica com a part d’un ecosistema sa, l’agricultura regenerativa proposa diverses tècniques que cal d’adaptar a cada tipus de sòl. Eliminar el llaurat o recuperar la coberta vegetal dels conreus, per exemple, no només permet mantenir més baixa la temperatura sinó que millora la capacitat de retenir aigua, reduint la necessitat d’aigua de reg i l’erosió, i fins i tot millora la captació de carboni. En aquest sentit, Pablo Borrelli ha explicat com, gràcies a l’agricultura regenerativa, fins i tot es poden compensar les emissions de la ramaderia, fent que els animals pasturin i fertilitzin el sòl.
Una sèrie de lliçons sobre com aconseguir, com diu la mateixa Associació, “sòls vius contra el canvi climàtic”, que compta amb la participació de cada cop més agricultors de tots els sectors i de tots els països, i que, tot i que pugui semblar basada en una idea “romàntica”, com ha dit Johan Reyneke, mira d’aprofundir en el coneixement científic, en com funciona la natura, per tal d’ajudar-la i obtenir, alhora, beneficis ambientals, climàtics, econòmics i fins i tot socials, ajudant a tornar la vida a zones que, lentament, han anat quedant despoblades.
Un nou segell de viticultura regenerativa
Al sector vitivinícola, a més, el mateix Miquel Torres Maczassek ha aprofitat el Simposi per anunciar que, aquest juliol de 2022, naixerà una certificació internacional en Viticultura Regenerativa, anomenada RVA, que compta amb un protocol que estableix bases per a obterir-la, recomanacions de pràctiques al camp i ajudes a l’autodiagnòstic, a més d’auditories externes que avaluaran els nivells de matèria orgànica, fixació de carboni i presència de biodiversitat, per comprovar l’evolució i els beneficis d’aquestes pràctiques. “És un primer pas i intentarem fer-ho el millor i de la manera més fàcil possible”, ha conclòs Torres.
