El gel que cobreix Grendlàndia està desapareixent molt més ràpid del que es pensava fins ara però no per la superfície sinó de baix cap a dalt. Segons un estudi publicat a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, la quantitat d’aigua i gel que van a parar a l’oceà és molt superior a la que es creia, i això pot tenir efectes molt importants en la pujada del nivell del mar.
De fet, l’article afirma que el fons de la glacera continental s’està fonent a un ritme “sense precedents” a causa de l’aigua líquida que s’escola des de la superfície a través de les esquerdes del glaç. Quan cau, l’energia de la gravetat es converteix en cinètica, que acaba escalfant l’aigua quan arriba a baix. L’energia, de fet, és tan enorme que, segons l’estudi, superaria la de les deu centrals hidroelèctriques més grans del món juntes. El problema, però, és que tota aquesta energia serveix, simplement, per fondre el gel.
Fins ara, els estudis sobre la fusió de les plaques de gel i les glaceres, fins i tot si era a les seves bases, es centraven en fonts de calor externes, sense adonar-se que la que genera la mateixa aigua en escolar-se podia tenir una importància tan gran. En el cas de Grenlàndia, la seva glacera continental, la segona mes gran del món, s’està fonent més ràpid del que s’hi afegeix neu, i és el contribuent més gran del planeta a la pujada del nivell del mar. De fet, en algunes parts es perden fins a cinc o sis centímetres cada dia.
Estudiar les condicions a la base de la glacera, a un quilòmetre de profunditat, és molt difícil, perquè a més la glacera és una de les que es mou més ràpidament del món. Per fer-ho, els investigadors van fer servir un mètode anomenat ràdioecosondeig sensible a la fase, que aconsegueix mesurar el gruix del gel i que ja s’havia provat en glaceres a l’Antàrtida.
