El Centre Nacional de Dades de Neu i Gel dels Estats Units afirma, tenint en compte les seves informacions preliminars, que enguany l’Antàrtida tornarà a marcar un mínim històric, superant l’establert el març de 2017. En un nou esdeveniment extrem, la superfície de l’oceà Antàrtic coberta de gel podria arribar a ser, aquest estiu austral, la més petita que s’ha vist mai.
En el cas de l’Antàrtida, però, això no forma part d’una desaparició més o menys ràpida, com passa a l’Àrtic, sinó d’una enorme desestabilització que fa dues dècades està fent variar moltíssim la superfície del gel marí, amb rècords a tots dos extrems. Tot i que la situació arreu del món està relacionada, als processos a l’Antàrtida funcionen d’una manera diferent: després de rècords positius el 2014 i el 2015, la superfície es va desplomar del tot i des d’aleshores sempre està per sota la mitjana.
Tot i que aquest canvi brusc no té per què significar un canvi a llarg termini, el cert és que el cicle de creixement i decreixement del gel s’està escurçant, i la retirada comença més aviat. Cal una sèrie de dades més llarg per observar una tendència, però sembla que la variació és inusual i podria ser un primer indici que s’estan produint canvis a gran escala.
El sistema antàrtic és molt més complex que el de les glaceres o el de l’Àrtic, per posar exemples semblants, però la tendència global d’escalfament dels pols pot tenir conseqüències molt importants, no només per la pujada del nivell del mar que pot provocar sinó perquè l’aire i l’aigua freds i els corrents de convecció que vénen dels pols són els responsables del clima de gran part del planeta.
Perquè aquesta reducció de la superfície del a capa de gel es vinculés directment al canvi climàtic caldria que la tendència es mantingués durant més d’una dècada, però el cert és que s’estan començant a veure altres conseqüències com ara l’amenaça que la barrera de gel que manté a lloc la glacera Thwaites es trenqui d’aquí a pocs anys, cosa que provocaria un augment enorme del nivell del mar. La barrera, ara mateix, és plena d’esquerdes, i podria cedir ben aviat. Un trencament en el lloc adient i tot el món en sentirà els efectes.
