Les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades de l’ús de combustibles fòssils per generar electricitat podrien haver arribat al seu màxim històric i, a partir d’ara, haurien de començar a baixar. Això és, si més no, el que afirma el darrer informe de l’empresa de consultoria energètica Ember, que creu que som en un punt d’inflexió en el camí cap a un sistema energètic sostenible.
Si fos així, seria la primera vegada a la història que hi hauria una caiguda interanual en l’ús de carbó, petroli i gas per generar electricitat que no estaria causada per una recessió global o una pandèmia, i a més seria un pas importantíssim per a la reducció total d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per a Ember, aquest canvi de tendència es produirà, per fi, gràcies al ‘boom’ de les energies renovables a la Xina, el principal consumidor de carbó del món.
La solar i l’eòlica ja suposen un 12% de l’electricitat del món
A dia d’avui, les energies solar i eòlica produeixen un 12% de l’electricitat global i la velocitat a què s’està ampliant la capacitat de generació és esfereïdora. Enguany, segons Ember, tot l’augment mundial en la demanda elèctrica serà cobert per les energies renovables, un fet molt significatiu tenint en compte que, a dia d’avui, és la principal causa d’efecte hivernacle i la responsable d’un terç de les emissions del sector de l’energia.
El darrer Global Electricity Review d’Ember, la seva quarta entrega, ha fet servir dades de països que suposen el 93% de la demanda energètica global, observant que s’estan fent passes molt importants en la reducció del paper que tenen els combustibles fòssils en el sector. El 2022, per exemple, la generació solar va créixer un 24%.
De fet, si comptem les energies nuclear i hidroelèctrica com a ‘netes’, totes juntes van produir el 39% de l’energia generada l’any passat, tot un rècord. I no obstant això, les emissions del sector el 2022 van tornar a pujar perquè part de l’augment de la demanda es va cobrir amb carbó, especialment a la Xina, i també perquè les energies nuclear i hidroelèctrica van patir l’apagada d’alguns reactors i, en el cas d’Europa, una sequera que va buidar molts embassaments.
L’inici d’una tendència descendent però amb molts reptes al davant
Aquest any, però, no hauria de passar res d’això, sinó que el creixement de les energies solar i eòlica hauria de superar l’augment de la demanda, començant una tendència descendent en les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la generació elèctrica. Un fet importantíssim en un moment on, precisament, la descarbonització d’altres sectors pot fer augmentar molt la demanda d’electricitat.
Ember creu que, enguany, la caiguda de les emissions associades a la generació elèctrica serà petita, d’un 0,3%, però serà l’inici d’una tendència que s’anirà accelerant. En primer lloc tenim les perspectives sobre què farà la Xina. El 2022, el 50% de la nova generació eòlica i el 40% de la solar va ser instal·lada en aquell país que és, alhora, el principal consumidor de carbó del món. A més, però, a la resta del món reduir l’ús de gas és el veritable repte per aconseguir aquesta caiguda cada cop més ràpida en les emissions.
Així doncs, per bé que podem ser en un moment importantíssim pel futur de tota la humanitat, encara queda molta feina per fer.
