Un nou projecte encapçalat per l’Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech, Estats Units) posarà a prova una idea que fa molt de temps que ronda alguns investigadors en energies renovables: la generació massiva d’energia solar a l’espai per tal d’enviar-la a la Terra. L’equipament per a aquest projecte, desenvolupat gràcies a una donació del multimilionari Donald Bren, va ser llançat fa dos dies a bord d’un coet Falcon 9 de SpaceX.
Una idea de ciència-ficció estudiada seriosament
Tot i que d’entrada sembli una idea de ciència-ficció, diversos països valoren la possibilitat d’instal·lar grans centrals solars a l’espai per tenir una font d’electricitat barata i contínua. De fet, la Xina va anunciar ja fa temps que en volia tenir una d’operativa abans del 2040. Si els avantatges són clars, però, els inconvenients també: un cost molt alt d’instal·lació, dificultats de manteniment i, és clar, enviar l’energia generada a la superfície del nostre planeta i, encara més, allà on faci falta.
Els investigadors de Caltech han treballat en el desenvolupament de tecnologies que solucionin aquests problemes i, ara, en provaran alguns en condicions reals, és a dir, a l’espai. L’equip ha dissenyat la central tenint en compte que la posada en òrbita és la part més costosa de tot el procés i que, per tant, calia maximitzar la producció d’energia en relació a la massa. Així, s’ha mirat de minitmitzar l’estructura de suport i fer cada ‘placa’ el màxim d’autònoma possible pel que fa al suport i a la transmissió d’energia. Així, tot i que es muntaran com si fossin rajoles, en una superfície grossa, cadascuna funcionarà de manera independent.
Un altre camí possible per a les renovables
Això és precisament el que es vol provar ara. D’una banda hi ha MAPLE, una sèrie de transmissors de microones lleugers i flexibles que haurien d’enviar l’energia independentment a un sol receptor. Després hi ha DOLCE, una membrana que es desplegarà fins a cobrir uns quatre metres quadrats i que servirà com a superfície de suport. Finalment, tenim ALBA, una sèrie de 22 materials fotovoltaics diferents que es provaran per conèixer-ne tant l’eficiència generant energia com, també, a quin ritme es degraden a l’espai.
Tota aquesta operació resulta enormement cara, especialment tenint en compte que només és un experiment i que les perspectives d’aplicació a gran escala d’aquesta tecnologia semblen, de moment, petites i llunyanes. No obstant això, i tenint en compte les necessitats energètiques creixents de la Terra, que han de ser cobertes amb fonts renovables pel bé de tota la població del planeta, aquest tipus de proves són una mostra de la voluntat d’alguns investigadors a trobar solucions i una prova que aquestes poden ser moltíssimes i no necessàriament cal triar entre una o una altra.
