Després de segles de desforesació, canvis d’usos del sòl i construcció d’infraestructures, els indrets on viuen els elefants asiàtics s’ha reduït moltíssim. Tant, que segons un nou article publicat a ‘Scientific Reports’, la superfície dels seus hàbitats actuals suposen només un terç de la que tenien l’any 1700. Així, han perdut uns 3,3 milions de quilòmetres quadrats de terra, més d’un 64% de la que disposaven abans per a viure.
Aquest treball ha compilat diversos estudis i ha conclòs que la pèrdua d’hàbitats, a més, ha augmentat la probabilitat de conflictes entre els elefants i els humans, un problema que, de fet, es podria evitar amb una planificació adient. Així, d’una cultura de no confrontació entre espècies, la situació evoluciona cap a una d’agressivitat mútua que, per als científics, no hauria de tenir lloc.
La Xina ha perdut gairebé tots els hàbitats d’elefants
Els resultats de la recerca apunten que els indrets on els elefants han perdut més superfície habitable entre els anys 1700 i 2015 són la Xina, amb un 94%, i l’Índia, amb un 86%. A altres indrets, com ara Bangladesh, Tailàndia, Vietnam, el Nepal, Sri Lanka… s’han perdut percentatges menors però també molt significatius dels hàbitats d’aquests animals que, a dia d’avui, estan amenaçats d’extinció.
Per posar-hi remei, cal entendre quin paper tenen les persones en aquest problema i també què fan les comunitats, sovint indígenes, que tradicionalment han conviscut sense problemes amb els elefants. Només així es podrà evitar que el declivi continuï a mesura que la població humana creixi, un problema a què, és clar, s’ha d’afegir els efectes del canvi climàtic.
Una destrucció que va començar amb l’arribada dels europeus
En aquest sentit, els investigadors han vist una relació molt clara entre el ritme de la pèrdua d’hàbitat dels elefants i l’expansió de la colonització europea durant els segles XVIII i XIX, en què es van talar boscos, es van extreure molts recursos i també es van construir moltíssimes carreteres per comunicar les noves possessions de les potències del Vell Continent. Això, a més, no només va reduir els hàbitats dels elefants sinó que també els va fragmentar, impedint que els animals es desplacessin en llibertat i, per tant, reduint la diversitat genètica de l’espècie.
La reducció d’hàbitats continua
El problema, però, no es va acabar amb la descolonització, sinó que la industrialització de molts dels països de la regió un cop assolida la independència van continuar i empitjorar encara més la tendència. A dia d’avui, les zones on encara viuen elefants sovint són remotes o bé són tan a prop d’on viuen els humans que els conflictes són constants. Per canviar aquesta situació, doncs, caldria prendre mesures urgents, no només protegint les àrees on encara viuen els elefants sinó també creant corredors de fauna per tal que puguin anar d’una zona a una altra en llibertat i minimitzant, en la mesura del possible, la interacció amb les zones urbanitzades i els camps de conreu.
