Un equip d’investigadors ha descobert un mecanisme de què no se sabia res fins ara i mitjançant el qual l’atmosfera es ‘neteja’ de molts dels contaminants que hi emetem els humans. Segons expliquen en un article publicat a ‘PNAS’, sense aquest procés i sense unes molècules anomenades hidròxids (OH), molts compostos tòxics s’acumularien molt més a l’aire del que ho fan.
Un procés que semblava prou conegut
El procés de formació dels hidròxids a l’atmosfera semblava prou conegut, però aquesta nova troballa mostra com, gràcies a un camp elèctric superficial, la interacció entre l’aire i les partícules d’aigua que hi ha en suspensió se’n crea encara més. Un descobriment que pot canviar la manera com comprenem la ‘purificació’ de l’aire tant dels contaminants com dels gasos d’efecte hivernacle, que els OH poden oxidar i eliminar.
Els hidròxids, doncs, són un element clau en la química de l’atmosfera, iniciant les reaccions que degraden els contaminants com ara el diòxid de sofre o l’òxid de nitrogen, que són verinosos. Fins ara, es creia que la llum del sol era el principal promotor de la seva formació ja que, pel que es coneixia, calia o bé aquesta o bé alguns metalls que actuessin com a catalitzadors. Pel que sembla, però, els OH es poden crear espontàniament gràcies a les condicions de la superfície de les partícules d’aigua.
Un descobriment que pot canviar la comprensió de l’atmosfera
El primer indici d’això va ser un estudi anterior, que va informar de la formació espontània de peròxid d’hidrogen a la superfície d’aquestes partícules. Ara, aquest nou treball ha aconseguit explicar aquesta observació tan sorprenent. Els investigadors van mesurar les concentracions en d’OH en diverses condicions al laboratori, i van notar que la seva producció en la foscor és igual o superior a la que hi ha quan hi ha llum del sol.
Aquest descobriment canvia completament la manera com entrenem la formació dels hidròxids, i això podria canviar els models per ordinador que es fan servir per predir l’acumulació i distribució de la pol·lució de l’aire. Per acabar d’establir de quina manera, però, caldria continuar fent experiments, aquest cop a l’atmosfera, a diverses parts del món.
