Un equip d’investigadors de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), als Estats Units, ha anunciat la creació d’un aparell mòbil ‘low-cost’ que permet mesurar la qualitat de l’aire per tal que qualsevol ho pugui fer i les dades disponibles siguin molt més grans. Presentat en un article publicat a ‘Atmospheric Environment’, ha estat anomenat ‘Flatburn’ i es pot fabricar amb una impressora 3D o bé comprar-ne les peces. Els seus autors, a més, estan publicant tota la informació, posant-lo a disposició de tothom.
Un gran problema mundial
La pol·lució de l’aire és un gran problema de salut que causa milions de morts a nivell mundial i escurça l’esperança de vida de tota la població que hi està exposada, que som pràcticament tots. No obstant això, les dades sobre ella no sempre es mesuren a tot arreu, i és aquí on aquest aparell pot ser una gran ajuda.
Amb ell, tant els ciutadans de manera individual com en grup poden controlar la pol·lució de l’aire al seu entorn, identificar d’on prové i informar o fer pressió a les autoritats perquè hi posin remei. És, doncs, una gran aportació a la ciència ciutadana i que pot contribuir molt a comprendre millor els factors ambientals que afecten la vida de les persones d’arreu del món. Els seus creadors esperen que tant grups ambientalistes conscienciats de països desenvolupats com comunitats de països pobres el puguin fer servir per conèixer millor el seu entorn i combatre aquest problema.
Un projecte nascut el 2017
La idea del Flatburn va néixer el 2017, amb l’inici de la creació d’un prototip de detector de contaminació de l’aire pensat per ser emprat en camions de recollida de brossa a Cambridge, Massachusetts. Aquests detectors funcionen amb una bateria i es recarreguen o bé endollant-los a la corrent o bé amb una placa solar, i la informació es guarda en una targeta de memòria a què es pot accedir remotament.
Aquest projecte es va estendre a la zona de Boston i també a Nova York, per poder comparar-ne els resultats amb els de les xarxes de monitoratge de la pol·lució que ja existien. En tots dos casos, es va demostrar que podien detectar les concentracions de partícules i de diòxid de nitrogen en un radi de 10 metres. Per bé que la comparació va mostrar que en el cas de les partícules registraven nivells més baixos, la correlació era prou forta com per ajustar-los i fer fiables els seus resultats.
Una eina molt útil
Després d’uns mesos de proves, i amb els detectors aportant lectures precises, els investigadors van començar a treballar per fer-los accessibles a tothom i que els seus resultats siguin considerats vàlids pels reguladors i legisladors d’arreu del món. Les proves fetes fins ara els donen una vida útil de sis mesos col·locats a sobre d’un vehicle.
Per bé que té alguns inconvenients, els investigadors els consideren una eina que pot ser molt útil i que pot democratitzar les dades ambientals, fent que qualsevol pugui conèixer a quins nivells de pol·lució està exposat i, juntament amb els seus veïns o amb els ciutadans del seu poble, puguin fer pressió a les autoritats perquè millorin les seves condicions de vida.
