El primer estudi d’abast mundial de la contaminació ambiental per per partícules PM2,5 ha arribat a la conclusió que només el 0,18% de la superfície emergida del món i un 0,001% de la població humana del planeta està exposada a nivells d’aquest contaminant que estan per sota dels llindars de seguretat establerts per la Organització Mundial de la Salut (OMS). En un article a ‘The Lancet Planetary Health’ els seus autors apunten que, per bé que l’aire d’Europa i Amèrica del Nord és cada cop més net, a la resta del món ho és cada cop menys.
Un gran estudi en la distribució mundial de PM2,5
Fins ara, la manca d’estacions de seguiment de la pol·lució de l’aire arreu del món ha fet que no hi hagués dades de l’exposició local, regional, nacional i global a les PM2,5. En aquest treball, però, s’ha elaborat un mapa de com han canviat els nivells d’aquest contaminant arreu del món durant les darreres dècades, combinant observacions tradicionals, d’altres fetes per satèl·lit i models estadístics i d’aprenentatge automàtic per fer estimacions precises. És així com s’ha arribat a la conclusió que les concentracions anuals de PM2,5 i els dies d’alta exposició han baixat durant les darreres dues dècades tant a Europa com a Amèrica del Nord mentre que al sud d’Àsia, Austràlia, Nova Zelanda, Amèrica Llatina i el Carib han augmentat.
A més, entre les concusions rellevants també hi ha que, tot i que a nivell global els dies d’alta exposició han baixat, el 2019 encara se superava el llindar de l’OMS en més d’un 70% dels dies, una xifra que arriba a més del 90% en algunes zones d’Àsia. Entre el 2000 i el 2019, a més, la concentració mitjana global de PM2,5 va ser de 32,8 µg/m3, quan el màxim recomanat per l’OMS és de 15 µg/m3.
Uns resultats molt importants a l’hora de prendre mesures
Aquest estudi és rellevant perquè ens permet comprendre quin és l’estat de la pol·lució de l’aire en exteriors arreu del món i pot ajudar a millorar els estudis sobre el seu impacte en la salut humana. Així, tant els investigadors com els responsables polítics de la salut pública podran saber millor a quin problema s’enfronten, quins efectes està tenint en la població i poder posar en marxa les mesures que siguin necessàries per reduir els nivells de contaminació de l’aire.
