Molsa a les arrels d'un arbre
Molsa a les arrels d’un arbre | pixabay

!--akiadsense-->

Les molses són una de les plantes més antigues del món i, si han sobreviscut, és per la seva capacitat de mantenir-se en sintonia amb allò que els envolta. Gràcies a això, en concret a la seva relació amb l’atmosfera que l’envolta, uns científics han anunciat recentment que han trobat una manera simple i barata de detectar la pol·lució de l’aire, especialment el diòxid de sofre, en temps real, basant-se en canvis subtils en les fulles de la molsa. Aquest descobriment, que ha estat anunciat a la revista ‘Analytical Chemistry’ de la Societat Americana de Química (Estats Units), podria ser emprat per alertar les autoritats en cas d’alteracions potencialment perilloses de la qualitat de l’aire fent servir un sensor natural i sostenible.

L’evolució de les plantes les ha dut a poder sentir la llum, el tacte, la gravetat i els productes químics de l’aire i el sòl, habilitats gràcies a les quals poden sobreviure i adaptar-se als canvis que es produeixen al seu voltant. És per això que les plantes s’han fet servir en estudis que volien esbrinar quins eren els danys provocats per l’acumulació de pol·lució a l’aire. Aquests estudis, però, han de ser duts a terme per personal especialitzat i que fa servir instruments cars. Fer servir la molsa, en canvi, és molt més barat i, alhora, és un indicador en temps real i especialment bo de les concentracions a l’aire d’un dels principals agents que causen la pluja àcida, el diòxid de sofre.

Els investigadors van recollir molsa salvatge i la van exposar a diverses concentracions d’aquest contaminant en un ambient controlat. Gràcies a una càmera molt sensible però gens cara, l’equip va observar que les fulles de la molsa s’encongien, es cargolaven i canviaven de color del verd al groc a mesura que les concentracions de diòxid de sofre augmentaven. Alguns d’aquests canvis eren detectables al cap de només 10 segons de l’inici de l’exposició al contaminant. En canvi, quan s’eliminava de la cambra, la molsa s’anava recuperant lentament. Això sembla indicar que la planta, a diferència dels sensors colorimetrics habituals, pot regenerar la seva capacitat de detectar la presència d’aquest químic. La conclusió dels investigadors és que, combinant càmeres web o drons amb molsa o altres sensors basats en les plantes, es podria aconseguir una manera molt més ràpida, barata i precisa de controlar els nivells de diòxid de sofre i altres contaminants en àrees molt grans.

Nou comentari