Alguns dels contaminants més habituals dels entorns urbans i rurals poden estar reduint la capacitat dels insectes de pol·linitzar perquè els impedeixen ensumar les plantes, segons un nou estudi publicat a ‘Environmental Pollution’ i elaborat per les universitats de Reading i Birmingham (Anglaterra) i el Centre per a l’Ecologia i l’Hidrologia del Regne Unit.
Aquest treball, el primer que observa un impacte negatiu dels contaminants més comuns en l’entorn natural, indica que en presència de contaminants com ara l‘ozó o altres provinents de la combustió de gasoil, hi ha un fins a un 70% menys de pol·linitzadors, fins a un 90% menys de visites a les flors i una reducció de la pol·linització total de fins a un 31%.
Els investigadors pensen que això passa perquè els contaminants canvien l’olor de les flors i fan que als insectes els costi més trobar-les, un impacte inesperat i molt més gran del que s’havia previst. Això és especialment preocupant, precisament, perquè els contaminants de la prova són presents a l’aire que respirem cada dia i a moltíssims entorns suposadament més “nets”.
Basant-se en els resultats d’estudis anteriors, aquest treball va fer construir una instal·lació de fumigació per regular els nivells d’òxids de nitrogen i d’ozó en un camp obert i van observar com afectava la presència d’aquests contaminants en els pol·linitzadors de la zona durant dues temporades d’estiu.
Tot i que van fer servir concentracions de contaminació força per sota dels màxims legalment permesos a gran part del món, l’impact va ser més que significatiu, amb entre un 62% i un 70% menys de visites a les plantes situades a la zona on l’aire estava contaminat. La reducció va afectar abelles, arnes i papallones, entre d’altres, que van visitar les flors entre un 83% i un 90% menys. La reduccio total de la pol·linització va ser d’entre un 14% i un 31%.
Aquest descobriment pot ser molt important no només pel que suposa perquè impedeix el naixement de noves plantes sinó perquè, a nivell econòmic, la pol·linització té un valor de centenars de milers de milions d’euros anuals i és darrere, aproximadament, del 8% del valor total de la producció agrícola mundial. De fet, el 70% dels conreus en depenen.
