Alguns dels contaminants més habituals dels entorns urbans i rurals poden estar reduint la capacitat dels insectes de pol·linitzar perquè els impedeixen ensumar les plantes, segons un nou estudi publicat a ‘Environmental Pollution’ i elaborat per les universitats de Reading i Birmingham (Anglaterra) i el Centre per a l’Ecologia i l’Hidrologia del Regne Unit.

Aquest treball, el primer que observa un impacte negatiu dels contaminants més comuns en l’entorn natural, indica que en presència de contaminants com ara l‘ozó o altres provinents de la combustió de gasoil, hi ha un fins a un 70% menys de pol·linitzadors, fins a un 90% menys de visites a les flors i una reducció de la pol·linització total de fins a un 31%.

Els investigadors pensen que això passa perquè els contaminants canvien l’olor de les flors i fan que als insectes els costi més trobar-les, un impacte inesperat i molt més gran del que s’havia previst. Això és especialment preocupant, precisament, perquè els contaminants de la prova són presents a l’aire que respirem cada dia i a moltíssims entorns suposadament més “nets”.

Basant-se en els resultats d’estudis anteriors, aquest treball va fer construir una instal·lació de fumigació per regular els nivells d’òxids de nitrogen i d’ozó en un camp obert i van observar com afectava la presència d’aquests contaminants en els pol·linitzadors de la zona durant dues temporades d’estiu.

Aquest mapa mostra les emissions globals de diòxid de nitrogen, una imatge semblant a les que podran proporcionar l'OCO-2 i OCO-3  | Agència Espacial Europea
Aquest mapa mostra les emissions globals de diòxid de nitrogen, una imatge semblant a les que podran proporcionar l’OCO-2 i OCO-3 | Agència Espacial Europea

Tot i que van fer servir concentracions de contaminació força per sota dels màxims legalment permesos a gran part del món, l’impact va ser més que significatiu, amb entre un 62% i un 70% menys de visites a les plantes situades a la zona on l’aire estava contaminat. La reducció va afectar abelles, arnes i papallones, entre d’altres, que van visitar les flors entre un 83% i un 90% menys. La reduccio total de la pol·linització va ser d’entre un 14% i un 31%.

Aquest descobriment pot ser molt important no només pel que suposa perquè impedeix el naixement de noves plantes sinó perquè, a nivell econòmic, la pol·linització té un valor de centenars de milers de milions d’euros anuals i és darrere, aproximadament, del 8% del valor total de la producció agrícola mundial. De fet, el 70% dels conreus en depenen.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa