La col·laboració entre les persones i les formes de govern basades en la col·lectivitat, a més de la inversió en infraestructures, són claus per assegurar que una societat duri molt de temps. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip d’investigadors que, en un estudi publicat a ‘Frontiers in Ecology and Evolution’, apunta, en base a l’estudi de 24 ciutats antigues de l’actual Mèxic, quines són les característiques comunes de les que van durar més temps.
Ciutats de segles i ciutats de milers d’anys
Al cap i a la fi, algunes ciutats de l’antiguitat, no només a Mèxic sinó arreu del món, van durar pocs segles mentre que d’altres van estar habitades durant milers d’anys. L’objectiu de l’equip responsable d’aquest treball, precisament, fa anys que és comprendre per què i de quina manera es produeixen aquestes diferències. En els seus estudis han trobat un patró ampli de societats amb bona governança i que miraven pel benestar de les seves poblacions i que duraven més temps que no pas les ciutats autocràtiques i amb grans desigualtats.
Una comparativa entre nuclis propers
En aquest cas, però, es van fixar en ciutats d’indrets propers i en un període de temps relativament petit: la part occidental de Mesoamèrica entre els anys 1000 i 300 abans de Crist. Per conèixer quin tipus de societat va alçar cada ciutat, es van fixar en les obres públiques, en l’economia que les mantenia, els indicis sobre la forma de govern… En aquest darrer cas, per exemple, les representacions de grups de líders, sovint emmascarats, són una pista important que el poder era compartit.
Aquesta anàlisi ha conclòs que, entre les 24 ciutats estudiades, les que tenien formes de govern més col·lectives duraven més temps, fins a 1.000 anys més, que no pas les que estaven sota governs autocràtics. D’entre les que tenien una bona governança, però, també hi havia diferències, i això sembla que es devia a les infraestructures i a la col·laboració i les bones relacions entre els ciutadans. Així, per exemple, els espais residencials densos i interconnectats i les grans places centrals obertes correlacionen amb una major durada i una importància més gran de les ciutats.
Les claus de la sostenibilitat i la resiliència
Tot plegat és, de fet, un estudi sobre la sostenibilitat de les ciutats. Normalment, per fer-ho es busquen correlacions entre esdeveniments climàtics i ambientals concrets i la resposta dels humans però, en moments tan llunyans, el càlcul del temps pot ser dubtós. En aquest cas, en canvi, sabent que les sequeres, els huracans o les pluges torrencials o fins i tot els terratrèmols succeeixen, els investigadors van examinar la durada de les 24 ciutats i quins trets en comú tenien les que van demostrar ser més resilients. Així és com han posat de relleu la importància de la governança i de la resposta política a les crisis i els desastres. Una importància que, a dia d’avui, és encara més gran.
