Fa 700 anys, poc abans de la invasió castellana de l’Imperi Asteca, els sacerdots de Tenochtitlán van oferir un gran número d’estrelles de mar com a ofrena al déu de la guerra, Huitzilopochtli. Aquest tresor, juntament amb altres objectes, ha estat descobert per arqueòlegs de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història de Mèxic al jaciment del Temple Major, l’antic centre de culte principal de la capital asteca, al centre de l’actual Ciutat de Mèxic.
Tal com han explicat els investigadors en un comunicat, s’han trobat 164 estelles de mar de l’espècie Nidorella armata, que viu a les costes del Pacífic entre els sud de Mèxic i el Perú i que, per tant, si va arribar a Tenochtitlán va ser després d’un viatge de gairebé 300 quilòmetres. Altres tresors trobats, com ara fragments de corall, venien d’una distància semblant però en direcció oposada, cap al nord, al golf de Mèxic.
La darrera gran expansió dels asteques
Aquests dos eren, segons els experts, els límits de l’Imperi Asteca en aquell moment, incorporats feia poc pel monarca Ahuizotl. Coronat el 1486, el nou emperador dels asteques va posar en marxa dos grans projectes: la renovació de la capital, incloent el Temple Major, i engrandir encara més el seu imperi. Durant el seu regnat, els dominis dels asteques es van duplicar, anant de la costa del Pacífic del nord de Mèxic fins la costa atlàntica de Guatemala.
A Tenochtitlán, Ahuizotl va fer reconstruir grans parts de la ciutat, incloent el Temple Major. En el cas dels asteques, aquest procés normalment comprenia el “sacrifici” ritual de l’edifici antic i la construcció d’una nova “capa” al damunt, especialment en el cas de les piràmides esgladonades. Gràcies a aquest costum, els arqueòlegs han pogut datar amb gran facilitat l’edat de cadascuna de les renovacions del temples.
La més antiga és de 1325, quan els mexiques van arribar a la regió. En aquell moment, diu la llegenda, els líders del poble van veure una àguila enfilada a un cactus i menjant-se una serp, una senyal divina que havien trobat l’indret perfecte per viure i una imatge que, a dia d’avui, continua present a la bandera mexicana. Allí van alçar la seva capital. Al Temple Major, el culte a Huitzilopochtli es compartia amb el de Tlaloc, déu de la pluja i l’agricultura. A l’època d’Ahuizotl, s’hi va fer la sisena renovació, la penúltima abans de la destrucció del temple.
L’arribada dels castellans va acabar amb tot
I és que Ahuizotl, el vuitè governant de l’Imperi Asteca, va ser el darrer monarca abans de l’arribada dels conquistadores castellans, liderats per Hernán Cortés, que van entrar a l’actual Mèxic durant el regnat del seu nebot, Moctezuma II. Després de la mort d’aquest combatent l’invasor, la corona va passar al seu germà, que va morir de verola, una epidèmia duta pels castellans. Finalment, va heretar el tron el fill d’Ahuizotl, Cuauhtémoc, que es va rendir a Cortés. Després de torturar-lo per descobrir on eren el seu or i la seva plata, Cortés el va fer executar, posant fi a l’Imperi Asteca.
Abans d’això, el Temple Major ja havia estat destruït pels castellans, que van construïr la catedral de Ciutat de Mèxic al seu lloc. No va ser fins al segle XX que les restes enterrades del temple es van començar a descobrir i, entre les restes, hi han trobat aquesta ofrena d’estrelles de mar i altres objectes, un regal pel déu de la guerra per haver acompanyat el monarca en la darrera gran expansió dels asteques, que va dur al seu imperi al màxim d’extensió territorial molt poques dècades abans del col·lapse.
