Els efectes del canvi climàtic estan amenaçant el cultiu de wasabi al Japó. Aquesta planta, que ha estat conreada a la prefectura japonesa de Shizuoka durant segles i és consumida arreu del món, no només està sent afectada per factors demogràfics sinó que les conseqüències de l’activitat humana l’estan posant en un perill encara més greu.
En un reportatge publicat al diari ‘The New York Times’, s’explica com l’augment de les temperatures està afectant el creixement d’aquesta planta, que es cultiva millor en climes freds perquè, amb la calor, és més fàcil que s’ompli de fongs i s’acabi podrint. A això s’hi ha de sumar l’augment de la freqüència de grans pluges, inundacions i tifons cada cop més potents i també dels atacs de senglars i cèrvols, que es mengen les plantes perquè als seus hàbitats cada cop tenen menys menjar.
Per si això fos poc, una política de replantar boscos fruit de la Segona Guerra Mundial també ha fet que la qualitat de l’aigua que rega els camps de wasabi empitjori. Tot plegat ha fet que, segons afirma el diari nord-americà citant el ministeri d’Agricultura, Boscos i Pesca del Japó, la producció a la prefectura hagi caigut un 55%.
Durant segles, el wasabi havia crescut de manera silvestre a les muntanyes del Japó, i en fa quatre que a Shizuoka va començar a ser cultivat. De fet, a dia d’avui és un dels de més bona qualitat del món, especialment el de la varietat mazuma. Tot i això, el deteriorament de l’aigua l’ha fet baixar, i això és a causa de l’abundància de cedres i xiprers, plantats després de la Segona Guerra Mundial per reconstruir el país. Quan la importació de fusta barata va resultar més rendible, aquests arbres van continuar creixent, reduint les plantes natives de la zona.
A més, el wasabi creix millor, en un procés que dura més d’un any, en temperatures inferiors als vint graus, i les onades de calor, cada cop més habituals al país, han delmat els camps, no només per l’augment de la presència de fongs i perquè les plantes es podreixen sinó perquè les malalties també proliferen.
Tot i que alguns productors i investigadors han mirat de crear varietats més resilients, cal una tecnologia molt complicada i uns períodes de temps molt llargs per veure si són adients. A més, també cal assegurar-ne la qualitat i, per si tot plegat dos poc, el conreu durant tant de temps ha fet que les varietats existents tinguin unes característiques molt concretes i semblants entre elles, si més no en aquests aspectes.
