Un gran canvi global cap als aliments basats en plantes pot ser una peça clau en el camí cap a la sostenibilitat global. En un nou article publicat a ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors de l’Institut Internacional per a l’Anàlisi de Sistemes Aplicats afirma que, si el 2050 s’hagués aconseguit substituir el 50% de la carn i els lactis per alternatives vegetals, les emissions del sector agrícola relacionats amb l’ú del sòl es podrien reduir en un 31% i, a més, aturar la degradació dels ecosistemes.
El treball, a més, també apunta a altres beneficis climàtics i mediambientals, derivats de la reforestació de les antigues pastures que ja no serien necessàries i que podrien reduir a la meitat el declivi de la integritat de molts ecosistemes del món. De fet, calculen els autors, aquesta restauració de sòls podria arribar a ser un 25% del que estima necessari l’objectiu 2 de l’acord de la COP15 de Montreal.
Un estudi que contempla la complexitat dels sistemes alimentaris
Per bé que s’han fet molts estudis sobre la seguretat alimentària global i el seu impacte ambiental, i també sobre els efectes d’un canvi a les alternatives vegetals, aquest és el primer que té en compte la complexitat dels sistemes alimentaris. Entendre els impactes dels canvis en la dieta mostra clarament quines són les opcions per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i també per convertir-les en beneficis per a la biodiversitat.
No obstant això, els aliments basats en plantes, com ara els que imiten la carn, no només són una oportunitat enorme per a la seguretat alimentària, per als objectius de salut global, per a la lluita contra el canvi climàtic i per a la restauració de la biodiversitat. També són un repte tecnològic i polític que cal encarar correctament si es volen aconseguir els objectius desitjats.
Beneficis enormes
En aquest estudi, es van crear diversos escenaris de canvis en la dieta basant-se en receptes basades en plantes per a vedella, porc, pollastre i llet, dissenyades perquè fossin nutricionalment equivalents a les originals amb proteïna animal i realistes pel que fa a les possibilitats i la disponibilitat d’ingredients actuals. Així van concloure que, si el 2050 la substitució de la carn per alternatives hagués arribat al 50%, l’impacte de l’alimentació respecte els nivells de 2020 hauria variat de la manera següent:
- Les zones agrícoles mundials es reduïrien un 12% en comptes de créixer.
- La pèrdua de boscos i altres àrees naturals gairebé s’aturaria.
- La introducció de nitrogen als conreus seria la meitat de la que s’espera.
- L’ús de l’aigua cauria un 10% en comptes de créixer.
- Sense tenir en compte la retirada de carboni de les zones recuperades, les emissions caurien un 31%.
- La desnutrició global cauria a un 3,6% en comptes del 3,8% esperat, és a dir, 31 milions de persones menys.
Tots aquests beneficis, a més, es podrien augmentar si es restauren les terres alliberades de la producció de farratge i les pastures fent servir programes que posin en primer lloc la recuperació de la biodiversitat, frenant un declivi que actualment sembla imparable. Així, conclouen, els canvis de la dieta poden ser una gran eina per assolir els objectius climàtics i de biodiversitat, sempre i quan vagin acompanyats de polítiques que s’assegurin l’optimització dels processos per dur al màxim el seu potencial.
Les característiques de cada zona permetrien intervencions particulars
L’estudi, a més, també ha detectat diferències molt importants en l’impacte d’aquests canvis segons les regions, a causa de la població i la dieta que hi ha ara a cada indret, les diferències en la productivitat agrícola i el paper de cada indret al mercat internacional de l’agricultura. Així, per exemple, els beneficis més gran pel que fa a l’agricultura serien a la Xina i en el medi ambient, en canvi, serien a l’Àfrica subsahariana i a Amèrica del Sud. Un fet que podria ser emprat per dissenyar intervencions més orientades a les necessitats o especificitats de cada regió.
