La reducció del consum de carn a la dieta humana, especialment als països occidentals, fa temps que sona com una necessitat imperiosa. De mitjana, cada ciutadà de la Unió Europea consumeix 950kg de menjar i begudes cada any. Dels efectes negatius de la carn vermella en la salut i el clima a la necessitat d’aprofitar al màxim els aliments generats per la ramaderia per reduir-ne les emissions, el canvi en la manera i les quantitats que mengem és, i serà, un dels grans debats dels propers anys i dècades.
Per valorar quins avantatges i inconvenients té cadascuna de les alternatives que es proposen, s’han fet diversos estudis i s’han desenvolupat eines diferents, com ara calculadores de la petjada ambiental de la carn. Així, cada dia és més difícil ignorar els efectes de la nostra alimentació. De fet, en un moviment sorprenent, i que anticipa el que pot passar en el futur, ja fa més de dos anys que fins i tot els inversors de les cadenes de menjar ràpid van advertir-les que, si no feien més sostenible la seva activitat, podrien començar a desfer-se dels seus actius abans que deixessin de ser profitosos.
En aquest punt és on arriba un darrer estudi, dut a terme per investigadors de la Universitat de Bonn (Alemanya) i publicat a la revista ‘Science of the Total Environment’, que es pregunta si és millor reduir el consum de carn i reduir-los per vegetals, per peix i marisc o, fins i tot, si seria preferible una dieta totalment vegana. La resposta, tot i que podria semblar evident, no ho és tant: depèn, essencialment, del tipus d’impacte que s’estudiï, ja sigui en la salut, en el medi ambient o en el canvi climàtic.
Una dada que cal tenir més en compte és que la producció d’aliments suposa el 25% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La ramaderia i els fems, estrictament, en són un 5,8%, amb els remugants, i el metà que emeten, com a principals contribuents. Més enllà d’això, però, la indústria alimentària i el nostre consum també ens afecten a nosaltres i al medi ambient, i és per això que cal tenir-ho tot en compte i veure quina dieta és millor en cada cas i quina equilibra millor els possibles beneficis en tots tres àmbits.
Així, partint del consum habitual a la regió de Rin del Nord-Westfàlia, fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, els investigadors van establir una comparació amb tres dietes més: la recomanada per la Societat Alemanya de Nutrició, la dieta mediterrània i una dieta vegana estricta, mirant que els nutrients i les seves quantitats fossin els mateixos en tots quatre casos. Després, es van estimar els seus diversos impactes, com l’augment o disminució del risc de malalties, les emissions de gasos d’efecte hivernacle o, fins i tot, la quantitat d’animals que haurien de morir en cada cas i el seu patiment, calculat en base a la mida del seu cervell.
Segons l’informe, qualsevol de les tres alternatives seria millor que l’alimentació actual presa com a referència, però tindria alguns desavantatges. La dieta vegana, que va treure els millors resultats en diversos aspectes, implicava un augment del consum d’aigua i la necessitat de prendre alguns suplements com ara vitamines B12 i D i fins i tot calci. La dieta mediterrània, d’altra banda, també és saludable i redueix les emissions de CO2, però augmenta el consum d’aigua per la presència de fruits secs i vegetals i a més, en menjar més peix, hi ha més animals que pateixen, un efecte que es repeteix pel consum de més mel.
L’estudi conclou que les recomanacions de la Societat Alemanya de Nutrició, que contenen tot tipus d’aliments en proporcions i quantitats equilibrades, són la millor opcio a seguir i que, en qualsevol cas, reduir la quantitat de proteïnes animals ingerides sempre és una bona idea tant per a la salut com pel medi ambient. Així doncs la decisió, una vegada més, és a les nostres mans, i fins i tot podem emprendre camins diferents, amb beneficis diferents, segons quins siguin els nostres valors i prioritats.
