La preocupació pel canvi climàtic i el futur del planeta també es reflecteix en la nostra alimentació. Cal canviar de model alimentari. Entre el 21% i el 37% de les emissions de gasos perjudicials per a l’atmosfera prové del sistema alimentari i, per tant, és fonamental millorar la nostra alimentació per combatre l’emergència climàtica.
A dia d’avui, quan tenim més informació científica, quan sembla que tots sabem la veritat, és quan tenim una alimentació pitjor, menys sana i menys sostenible. Les corbes d’obesitat als països desenvolupats continuen creixent i la fam continua augmentant als menys desenvolupats. És una gran incrongruència!
La nostra alimentació depèn de molts factors
L’alimentació és un procés conscient, voluntari i educable que consisteix en ingerir aliments per satisfer la necessitat de menjar. És un estil de vida, una manera de ser, de mostrar-nos, de relacionar-nos amb la societat. Cadascú té els seus gustos i preferències, és una manera de pensar, una filosofia de vida.
L’alimentació de la població depèn de molts factors:
- Geogràfics, com ara on hem nascut o vivim, l’agricultura i ramaderia pròpia de la zona, la cultura gastronòmica, les tradicions… Hauríem de recuperar els nostres plats de cullera, com l’escudella, amb els llegums com a principal incredient.
- Del poder econòmic de cada individu, familia, societat…
- De les religions, capaces de modificar els costums alimentaris, com ara la quaresma dels catòlics o el ramadà dels musulmans.
- De la filosofia de vida de cadascú: vegetarians, vegans…
- De l’expressió de la pròpia personalitat i l’estat d’ànim: soledat, tristesa, depressió, ansietat, estrès… afecten la gana.
- Dels trastorns de conducta alimentària, derivats de l’obsessió pel pes i la imatge corporal.
- Patologies relacionades amb els aliments, com ara l’obesitat, la celiaquia, la diabetis, la gota, el fetge gras, al·lèrgies, intoleràncies…
Com fer més sostenible la nostra alimentació
L’alimentació sostenible millora la salut del planeta i la de la població. Així, una dieta sostenible protegeix el medi ambient i el nostre benestar. Aquestes dietes són les que generen un impacte mediambiental reduït i contribueixen a la seguretat alimentària i nutricional. Les tendències actuals busquen opcions més verdes, que fomentin el consum conscient i preservin el medi ambient. Per això cal millorar la gestió dels recursos alimentaris o l’impacte ambiental del que consumim, amb petits gestos cap a ell, cap a l’economia local i cap a la nostra salut, en un canvi que és a les nostres mans.
Una alimentació sostenible i saludable hauria de respectar:
- La dieta mediterrània, beneficiosa per a l’organisme i que minimitza la petjada ambiental.
- Consumir productes frescos i de qualitat per millorar la nostra alimentació, la nostra salut i l’entorn. Fruiters, verdures, hortalisses, llegums, cereals, patates, oli d’oliva, fruits secs… tenen un impacte mínim.
- Donar suport a l’agricultura, la ramaderia i la pesca sostenibles que, a llarg termini, donen millors resultats per als boscos, camps, rius, mars, l’estabilitat climàtica i els drets humans, a través de pràctiques responsables.
- Consumir aliments de temporada, que tenen millors qualitats organolèptiques i nutricionals. Abans se sabia què corresponia a cada estació i ara s’ha perdut en gran mesura aquesta relació sensata amb la terra.
- Comprar als mercats de proximitat, botigues de barri o on tinguin productes locals. Cal comprar i consumir productes de proximitat perquè no només reforcem l’economia local sinó que contribuïm a la sostenibilitat mediambiental, reduint les emissions causades pel transport. Podem menjar de tot però cal saber quisn són els aliments del nostre entorn, ja que importar quinoa del Perú o Bolívia o sal rosa de l’Himàlaia obliga els aliments a recórrer milers de quilòmetres.
- Reduir el consum de carns. En mengem més del que cal. El pollastre, a més, produeix menys emissions de CO2 que el bestiar boví. Preocupar-se pel benestar animal del que consumim. Fixar-se en el codi dels ous abans de comprar-los per saber de quines gallines provenen.
- Reduir el consum de processats i ultraprovessats. Fer el contrari al ‘fast food’, recreant les receptes tradicionals i apropant-nos a la cultura de la zona.
- Planificar els menús i les compres evita el malbaratament, com també buscar solucions per aprofitar els excedents d’aliments. Caldria reduir la quantitat de menjar que posem a cada plat, ja que vivim a una societat ‘sobrealimentada’.
- Lluitar contra la malnutrició. Més de 828 milions de persones passen gana i 3.100 milions no tenen una dieta saludable. Tant la desnutrició com la malnutrició són problemes. Amb el menjar que llencem cada dia, podríem solucionar la gana que passa l’altre mig món.
- Buscar alternatives als plàstics i envasos, reduir els aliments empaquetats, anar a comprar amb les nostres bosses, reciclar correctament i reutilitzar amb seguretat.
- Promoure l’educació nutricional. Reflexionas sobre què podem millorar per reduir la nostra petjada ambiental.
Podem canviar el món entre tots
Potser seria bon moment per recuperar el que ens van ensenyar els avis: a no malgastar, a menjar sa, amb productes frescos i de temporada. A ser conscient del que costa fer créixer cada fruit, posar en valor tota la cadena de producció i saber d’on vénen les coses que mengem a casa. El benestar del planeta és un segon motiu per canviar la dieta, a més de la salut. Tenim el poder de canviar col·lectivament el món. Al final l’alimentació és sempre la nostra millor medicina per al medi ambient i per a la salut.
