Les campanes extractores de fum de les cuines podrien ser una gran font de diners per a les empreses. Aprofitant-ne la calor, com ja estan fent alguns negocis, es pot estalviar molta calefacció, un benefici, com explica un reportatge de la cadena britànica BBC, que no només pot ajudar a reduir les emissions i la demanda energètica en general sinó que, a més, es pot quantificar econòmicament en milers i milers d’euros anuals.
Un projecte en expansió
Qui està aprofitant aquesta font d’energia, afirma el reportatge, és una empresa de Malmö (Suècia) anomenada Enjay, creadora d’un dispositiu d’intercanvi de calor que ha batejat com a Lepido i que recupera l’energia de les campanes extractores dels restaurants i la fa servir per calefactar altres zones del local, reduint moltíssim la despesa d’energia.
Aquesta idea no és nova, ja que el projecte pilot del sistema Lepido es va posar en marxa ja fa anys, el 2016, i és només una de diverses opcions disponibles per aprofitar aquesta calor residual. Enjay, però, potser és una de les empreses que ha tingut més èxit, amb clients que van d’hamburgueseries als països escandinaus fins a escoles i hotels als Països Baixos i Bèlgica.
Un 90% d’estalvi en calefacció
Segons afirma un dels seus fundadors, Nils Lekeberg, un restaurant de mida mitjana pot reduir la seva despesa en calefacció fins a un 90% anual i estalviar l’emissió d’unes 30 tones de carboni. És per això que, davant la crisi energètica global, aquesta empresa sueca està sent contactada per establiments d’arreu d’Europa i també del Canadà i els Estats Units tot i que, diuen, no han fet gaire esforços per publicitar-se.
Els sistemes d’intercanvi de calor, de fet, que transmeten l’energia d’una part d’un edifici a una altra, són força habituals en algunes indústries, però recuperar la calor residual d’una gran cuina no és precisament fàcil. L’aire calent de les campanes, al cap i a la fi, és plena de greix i partícules de sutge que s’enganxen a les superfícies d’aquests sistemes i dificulten la recuperació de la calor. Per resoldre això, Enjay ha creat un aparell més gran de l’habitual i dissenyat per tal que el greix i el sutge passin a través de les bobines metàl·liques que transfereixen l’energia però sense enganxar-s’hi.
Una inversió important però amb un retorn ràpid
D’aquesta manera, l’aire calent es pot bombejar a través de conduccions que duen aigua freda, escalfant-la i fent-la servir per calefactar altres parts de l’edifici. Per bé que el cost d’un sistema Lepido és força elevat, d’uns 27.000€, des d’Enjay afirmen que la majoria de restaurants poden amortitzar aquesta inversió en un o dos anys només amb l’estalvi energètic que suposa.
A més d’aquesta empresa sueca també n’hi ha d’altres, com la britànica Dext, que ofereixen serveis semblants i que també estan treballant amb restaurants per reaprofitar la calor que se’n va per les campanes extractores. Qui sap si, d’aquí pocs anys, aquests sistemes seran un element indispensable a qualsevol establiment de restauració.
