Ballar a una discoteca o un concert pot ajudar a reduir la despesa energètica i la petjada de carboni de la sala. En un article publicat a la web de la BBC, la periodista Shiona McCallum explica l’exemple del SWG3, un local d’arts i música de Glasgow, a Escòcia, que ha instal·lat un sistema que aprofita la calor emesa pels qui ballen per alimentar la calefacció i l’aire condicionat.
Una tecnologia basada en la geotèrmia
El sistema consisteix a fer servir un fluid conductor per dur la calor que emeten els cossos en moviment a uns conductes que arriben a 200 metres de profunditat i que es poden carregar com una bateria tèrmica. Aquesta energia després es redirigeix a les bombes de calor i es fa servir per escalfar o refredar l’aire a la temperatura que sigui necessària abans d’emetre’l altre cop a l’interior del SWG3. Funciona, doncs, d’una manera molt semblant a una instal·lació geotèrmica però la calor, en comptes de venir de baix, ve de dalt.
Un “salt de fe” cap a la neutralitat en carboni
En declaracions a la BBC, els propietaris de la sala afirmen que això permetrà deconnectar les calderes de gas i estalviar-se l’emissió de 70 tones de diòxid de carboni cada any. Shiona McCallum també ha parlat amb David Townsend, fundador de l’empresa de geotèrmia TownRock Energy, que ha dissenyat el sistema, anomenat ‘Bodyheat’, gràcies al suport del govern escocès i a les subvencions que ha aconseguit l’empresa per desenvolupar la tecnologia.
Segons explica, si el ball és a música a un ritme mitjà, es poden generar uns 250W d’energia, com seria el cas d’un concert de rock classic. Si hi ha un DJ molt conegut, però, amb música ràpida i tothom saltant, es podrien generar entre 500 i 600W d’energia tèrmica. Tot plegat sembla arriscat, i el mateix director del SWG3, Andrew Fleming-Brown, reconeix que és un “salt de fe”, però els pot permetre aconseguir el seu objectiu de ser neutres en carboni el 2025.
El sistema, és clar, no és barat: la instal·lació ha durat tres anys i el seu cost total ronda els 700.000€. Tot i això, Fleming-Brown creu que, en aproximadament cinc anys, podrien haver recuperat la inversió. A més, si funciona a Escòcia, pot ser un exemple per a tota Europa i la resta del món. De fet, segons explica Townsend, ja hi ha un club de Berlín, el SchwuZ, que s’ha interessat en la tecnologia i valora instal·lar el mateix sistema.
