Un equip d’investigadors de la Universitat de Massachusetts – Amherst, als Estats Units, ha creat un ‘biofilm’ capaç de convertir l’energia de la nostra suor en electricitat. Aquest avenç, anunciat en un article publicat a ‘Nature Communications’, podria revolucionar l’electrònica portàtil, ja que podria alimentar des de sensors mèdics fins a productes d’electrònica personal. Aquesta energia, és clar, és totalment verda, i aprofita la calor residual del nostre cos, la que fa que, quan la suor s’evapora, ens refresqui.
Uns bacteris que generen electricitat
El biofilm en qüestió és una capa molt prima de cèl·lules bacterianes, del gruix d’un full de paper, que produeix de manera natural una versió modificada de l’organisme Geobacter sulfurreducens, conegut per generar electricitat i que ha estat emprat en les anomenades “bateries microbianes” per alimentar aparells elèctrics.
Les bateries d’aquest tipus, però, necessiten que els bacteris estiguin cuidats i alimentats. La diferència amb aquest ‘biofilm’, justament, és que pot donar tanta energia o més que els aparells creats fins ara però que, com que no està viu, pot funcionar de manera contínua sense aquest manteniment. Això el fa molt més eficient, simplificant el procés de generació d’electricitat i ampliant el rang d’aplicacions possibles.
Alimentar aparells amb un pegat a la pell
Així, aquest ‘biofilm’ es pot instal·lar sobre la pell i convertir l’energia de l’evaporació per alimentar petits aparells electrònics que, fins ara, havien de recarregar-se o bé substituir les bateries que, a més, poden ser pesants i incòmodes. Amb aquest biofilm, es podria generar energia de manera contínua i es podria dur com un simple pegat a la pell, solucionant tots aquests problemes.
El secret de tot plegat és fer créixer els G. sulfurreducens en colònies que formen aquests films, on cada organisme es connecta amb els altres fent servir uns nanocables naturals. Els films es poden collir i fer servir un làser per gravar-hi petits circuits i després posar-los entre electrodes i tancar-los en un polímer tou que es pot enganxar a la pell. Un cop fet, comença a generar electricitat.
El proper pas, expliquen els investigadors, és mirar d’augmentar la mida d’aquests films per alimentar aparells cada vegada més sofisticats, amb la vista posada a donar electricita a sistemes electrònics sencers i no només a aparells sols.
