Un equip d’investigadors de diverses universitats d’Anglaterra i Israel ha fet una prova sobre el potencial de les aranyes com a mesura de control de les plagues als cultius. Segons afirmen en un article a la revista ‘Insects’, aquests animals són una bona idea per protegir els conreus de manera respectuosa amb el medi ambient.
Una plaga que afecta els tomàquets i les patates
L’experiment s’ha fet amb l’arna del tomàquet (‘Tuta absoluta’), una plaga que causa danys econòmics i ambientals importants i que ha desenvolupat resistència als insecticides químics. Aquest insecte també afecte altres conreus importants, com el de les patates, i és per això que es busquen alternatives com ara fer servir depredadors naturals per combatre el seu impacte.
En aquest cas, els investigadors van fer servir l’aranya de teranyina tropical (‘Cyrtophora citricola’), una espècie que no practica el canibalisme i que forma grans teranyines per capturar les preses. Al laboratori, es va provar la seva efectivitat contra diverses plagues contra l’arna del tomàquet, la mosca de la fruita ‘Drosophila hydei’ i les mosques soldat negres (‘Hermetia illucens’). Totes elles van ser introduïdes en colònies d’aranyes de diverses mides, comprovant que les aranyes més grosses feien teranyines més grans i capturaven més preses, excepte en el cas de les mosques soldats negres, massa grosses com per caçar-les.
Una espècie molt adient per a aquest ús
Així doncs, aquestes aranyes tropicals podrien ser una eina biològica de control de cultius davant de plagues voladores. A més, com que han evolucionat per viure en grup, podrien ser millors que no pas les aranyes més agressives i solitàries, que tenen més tendència a atacar-se i devorar-se entre elles. En aquest cas, els seus grups de centenars o milers de teranyines poden protegir grans zones de conreu. A més, la seva presència pot donar un substrat per a la proliferació d’altres espècies d’aranya, augmentant el número de depredadors de les plagues.
Tot plegat és especialment útil en un moment on el canvi climàtic està facilitant la propagació de plagues d’espècies cultivades per a l’alimentació, ja que el seu rang de zones habitables és cada cop més gran. En el cas de les aranyes de teranyina tropicals, són presents arreu del món i la seva distribució sovint coincideix amb les d’algunes plagues d’arnes, especialment a la Mediterrània, Àfrica, Àsia i l’Orient Mitjà. Així doncs, la seva introducció com a mesura de control sostenible podria aportar molts beneficis econòmics i ambientals sense perjudicar significativament la biodiversitat nativa.
Un camí a explorar
En experiments posteriors, es van analitzar les variacions en la mida de les teranyines al sud de l’estat espanyol, concloent que aquest mètode de control de plagues podria ser especialment efectiu durant la temporada de sembra i creixement de les tomaqueres, els mesos de maig i juny. No obstant, hi ha una espècie de vespa, la ‘Philolema palanichamyi’, les larves de la qual mengen ous d’aranya i que podrien perjudicar-les molt.
Si s’aconseguís controlar, però, les aranyes podrien esdevenir una eina molt important en un sistema integrat de gestió de plagues, reduint l’ús de pesticides químics i per tant el seu efecte al sòl, l’aigua i les cadenes tròfiques. Tot i així, abans d’això també caldria comprovar que les aranyes no tenen un impacte negatiu en la pol·linització, ja que també podrien alimentar-se d’abelles i altres insectes importants per a aquest servei ecosistèmic.
