Els científics fa temps que van provar que els boscos que creixen en climes que no els són propicis es veuen afectats amb més facilitat tant per les malalties com per l’atac de plagues. Amb el canvi climàtic, això pot fer que moltes espècies autòctones es tornin cada cop més febles davant d’aquests problemes, que els atacaran amb més agressivitat. L’exposició a la sequera marca la seva capacitat de resistència i, per exemple, als boscos de coníferes europeus ja han mort un 6% dels arbres.
Tot plegat es desprèn d’un estudi elaborat pel CREAF i publicat fa poc a la revista ‘Global Change Biology’, que conclou que el canvi climàtic està potenciant que fins i tot els boscos que haurien de ser més resistents estan patint cada vegada més la infestació d’escarabats perforadors. Tot i que sempre havien viscut en un entorn òptim per a ells, les grans onades de calor i les sequeres estan reduint molt seriosament la seva resiliència.
Esdeveniments de temperatures extremes i poca precipitació, com els de 2015 i 2018, posen els boscos al límit de la seva capacitat de resistir i els fan més febles davant dels atacs d’insectes. Això resulta en un còctel que provoca enormes mortalitats a les masses forestals. La investigadora del CREAF i primera autora de l’estudi, Luciana Jaime González, explica que “la resistència que té un bosc” depèn “gairebé exclusivament de la sequera i de com ha estat d’intensa i duradora”.
Una combinació letal
Els efectes, a més, són “acumulatius”. Els boscos, explica Jaime, “tenen memòria” i, per tant, com més sequeres hagin patit més fàcil serà que acabin morint per causa d’una plaga. Per si això fos poc, l’escalfament global també propicia que algunes plagues forestals, com els escarabats perforadors de pins dels gèneres Tomicus i Ips es desenvolupin més i millor. Aquesta combinació és letal per a les coníferes. A l’estudi, que ha observat milers d’arbres, s’ha vist que un 30% estaven infestats, i que un 6% ja havia mort.
Aquesta situació està afectant cada cop amb més duresa els boscos europeus, i és per això que el CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona s’han fixat en 130 parcel·les a tot el continent que han estat monitoritzades des de 2010. Així, han pogut entendre com responen els arbres als atacs i quins són els més exposats.
Les zones més afectades
Els resultats assenyalen el centre, el nord i l’est d’Europa com les zones més afectades, on les plagues s’han tornat més agressives i infesten més boscos. Un problema especial són les espècies multivoltines, és a dir, les que completen més d’un cicle de vida cada any, perquè amb l’augment de les temperatures poden fer-ho més vegades i proliferar amb més rapidesa.
Jaime apunta que aquestes dades són “molt importants” perquè permeten “generar mapes de risc i punts calents” on cal parar més atenció a l’aparició i expansió d’aquestes plagues.
