L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) lidera un estudi que vol demostrar que sembrar flors silvestres entre els cultius és una bona manera de combatre les plagues. Mitjançant aquesta estratègia, es pot afavorir la biodiversitat de plantes i també atreure insectes pol·linitzadors i depredadors de les plagues. Així, s’estableix un sistema de control biològic sostenible, que evita pesticides i els seus efectes nocius.

Els marges florals, com aquest que està provant l'IRTA a l'Empordà, poden ser la base d'un sistema de control natural de les plagues | IRTA
Els marges florals, com aquest que està provant l’IRTA a l’Empordà, poden ser la base d’un sistema de control natural de les plagues | IRTA

El declivi dels fitosanitaris

Durant anys, la manera més estesa de combatre les plagues a l’agricultura ha estat amb productes fitosanitaris, però això cada cop és menys eficaç. La normativa actual obliga els agricultors a fer servir productes específics per a insectes concrets, en compte dels que es feien servir abans, que eliminaven qualsevol insecte que hi hagués a prop. El número de fitosanitaris autoritzats, a més, és cada cop més petit, i els insectes s’hi estan tornant resistents.

És per això que un dels reptes de l’IRTA és trobar noves estratègies de control biològic i convertir l’aplicació de fitosanitaris en una pràctica excepcional. En una nota de premsa, Georgina Alins, investigadora del programa Fructicultura de l’IRTA, explica com aquests sistemes poden “reduir els pics” de les plagues i que l’únic que cal fer és “posar-ho fàcil” perquè els seus depredadors s’instal·lin als cultius.

Un estudi anterior ha permès saber quins eren els principals enemics naturals de les plagues i mirar d'atreure'ls amb vegetació silvestre | IRTA
Un estudi anterior ha permès saber quins eren els principals enemics naturals de les plagues i mirar d’atreure’ls amb vegetació silvestre | IRTA

Investigant la cadena alimentària

En un treball previ, científics de l’IRTA, la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van identificar quines plantes atreuen millor els enemics naturals de les plagues. En el cas del pugó gris de les pomes, per exemple, els sírfids i parasitoides són els millors aliats: els adults s’alimenten de pol·len i nèctar i les larves, en canvi, dels pugons.

Després d’una primera prova en una finca de la plana de Lleida, el projece SUSFRUIT està provant d’intercalar bandes florals i cultius, permetent, això sí, que la maquinària hi pugui continuar passant. A la tardor van sembrar calèndula, ruca, camamilla, veça, trèvol i bleda. Tot i la dificultat afegida, el resultat serà una riquesa de plantes i insectes que beneficiarà els cultius de diverses maneres i equilibrarà l’ecosistema agrícola, com explica Jordi Cabrefiga, investigador del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA, que està duent a terme un experiment semblant a l’Empordà.

A Carbrils, d’altra banda, l’IRTA també estudia la mateixa estratègia en diversos cultius hortícoles a través del programa HORTA. NET. Aquests conreus són molt dinàmics i de cicles molt curts, i és per això que les plantes seleccionades als marges ajuden a que els enemics naturals de les plagues estiguin preparats fins i tot abans que arribin, com diu Judit Arnó, també del programa de Protecció Vegetal Sostenible.

En aquest cas els marges de plantes es poden instal·lar dins o fora dels hivernacles per donar refugi a depredadors i parasitoides de les plagues. Els mírids, per exemple, molt bons per a les tomaqueres, viuen molt bé a les calèndules, i els sírfids, que prefereixen el morrissà bord, es mengen el pugó dels enciams, la mosca blanca i els ous de l’arna del tomàquet, i altres insectes. Així, fins i tot en absència de plagues, sempre tenen de què alimentar-se.

Les plantes silvestres també es poden fer créixer a l'interior d'hivernacles  | IRTA
Les plantes silvestres també es poden fer créixer a l’interior d’hivernacles | IRTA

Una passa cap a una agricultura més sostenible

Transformar espais agrícoles convencionals en refugis per a tot tipus d’animals fa que les finques siguin amables amb el medi ambient i potenciïn molt la diversitat. A més, les bandes florals també desvien l’activitat d’alguns animals que malmeten els cultius, com ara els talpons, que es mengen les arrels de les pomeres, i també s’afavoreix la presència dels seus depredadors com els rapinyaires, els rèptils o el turó europeu, un petit mamífer en perill d’extinció.

Pels experts és clar que l’agricultura pot contribuir a conservar la biodiversitat, però no es pot fer en una sola finca sinó que cal connectar-les, formar xarxes entre els camps i els espais naturals per crear grans espais de conservació.

Nou comentari

Comparteix