L’alimentació és la principal responsable de l’enorme petjada ecològica de la Unió Europea (UE). Aquesta és la gran conclusió a què arriba un estudi publicat a ‘Nature Food’ on han participat experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) que apunta que una quarta part dels aliments consumits ve de fora, cosa que evidencia la vulnerabilitat del sistema. A més, només 5 països, entre els quals l’estat espanyol, suposen un 70% de la petjada alimentària dels 27 Estats membres.
Calen polítiques de compliment obligat
L’estudi apunta com de necessari és dissenyar i implementar polítiques de compliment obligat per a cada etapa de la cadena de subministrament alimentari per tal d’avançar cap al Pacte Verd Europeu i l’estratègia ‘Farm to Fork’. De l’origen al consum, els sistemes alimentaris incideixen en els ecosistemes: ús i canvi d’ús del sòl, esgotament i contaminació de l’aigua, pèrdua de biodiversitat, emissions de gasos d’efecte hivernacle…
La necessitat de polítiques alimentàries sostenibles
“Els europeus mengen per sobre de le seves possibilitats”, explica Roberta Sonnino, de la Universitat de Surrey, en “importacions, emissions de diòxid de carboni i l’ús del sòl i de l’aigua”. La intervenció en el subministrament o la demanda diu, “no funciona”, i és per això que demana “un enfocament sistèmic” per abordar-los en conjunt i també examinar les polítiques comercials. En comptes d’un enfocament “dispers”, caldria que els governs implementessin “polítiques alimentàries holístiques” basades en proves com les que inclou aquesta recerca.
Reduir el consum de carn, una prioritat
Anna Bach Faig, investigadora del Foodlab de la UOC, ha participat a l’estudi analitzant tendències de consum i possibles solucions, proposant accions per a un sistema alimentari més sostenible per als 27. Els resultats, afirma, “reforcen la importància d’obtenir proteïnes més enllà de la carn i els productes lactis”, augmentant els aliments “rics en plantes”, així com “la mida de les porcions”.
Com apunten recerques anteriors, aquest treball demostra que els productes animals són molt intensius en recursos en comparació amb els d’origen vegetal. No obstant això, aquests darrers només són l’element principal de la dieta de 8 dels 27 països de la UE. Augmentar les fonts de proteïnes vegetals, però, també es demana en els enfocaments “que integren consideracions nutricionals i ambientals”, apunta Bach Faig, que afegeix que cal “promoure polítiques” que garanteixin “un accés suficient a aliments sostenibles i saludables a partir, per exemple, de l contractació pública i els currículums escolars”.
La UE supera la capacitat del seu territori de produir aliments
L’estat espanyol és un dels 5 que contribueixen a un 70% de la petjada alimentària europea. Per ordre, són Alemanya (21%); França (15%); Itàlia (13%) Espanya (12%) i Polònia (8%). La demanda de recursos biològics i serveis ecosistèmics per part dels humans supera de molt la capacitat del planeta de regenerar-los i emmagatzemar diòxid de carboni, com mostra l’avenç del Dia de la Sobrecapacitat de la Terra. En el cas de la UE, els seus residents superen constantment la biocapacitat de la zona, i és per això que es depèn de recursos externs.
“El Pacte Verd de la UE i l’estratègia Farm to Fork situen aquesta regió com a líder mundial en la transició a sistemes alimentaris i societats més sostenibles“, recorda l’autor principal i coordinador de la recerca, Alessandro Galli. No obstant això, “gairebé el 25% de la biocapacitat necessària per mantenir la dieta dels residents de la UE-27 procedeix de països que no pertanyen a la UE”.
Amb l’estratègia ‘Farm to Fork’ no n’hi haurà prou
L’anàlisi, continua apunta que “no n’hi haurà prou amb limitar-se a aplicar els objectius de l’estratègia Farm to Fork al sector agrícola per complir els objectius de descarbonització de la UE, ja que l’impacte ambiental es trasllada a països que no pertanyen a la UE”. És probable, sentencia que per sí sols els canvis en el subministrament “no siguin suficients” per fer sostenible el sistema alimentari de la UE en els termes de l’estratègia.
És per això, conclou la coautora Marta Antonelli, de Global Footprint Network, que incloure perspectives de nutrició i sostenibilitat a les recomanacions dietètiques nacionals “pot desencadenar canvis” en el consum i les tendències de comportament que “beneficiïn la salut humana i planetària”.
