La dieta mediterrània pot tenir una gran importància per combatre el canvi climàtic. De fet, a l’estat espanyol, podria permetre reduir fins a un 72% els gasos d’efecte hivernacle, un 58% l’ús del sòl, un 52% el consum d’energia i un 33% d’aigua. Anna Bach, doctora en Salut Pública Nutricional i professora d’Estudis de Ciències de la Salut a la UOC, ho ha explicat en el marc del tercer cicle #UPCDiàlegs Agroalimentaris: “Ja no podem parlar d’una alimentació saludable, també ens interessa que sigui sostenible”, ha afirmat.
L’estudi de 2017 Global Health Effects of Dietary Risks va mostrar els efectes de la dieta a la salut mundial. Segons el treball, un 22% de les morts arreu delmón es poden atribuir a una causa alimentària: “el consum elevat de sal, el consum baix de cereals integrals i el consum baix de fruita”. La substitució de la fruita, la verdura i els cereals integrals per processats alts en sucre produeix efectes nocius i el desenvolupament de malalties cròniques i cardiovasculars. En aquest sentit, s’ha identificat la transició alimentària, sobretot, en poblacions urbanes i eminentment entre joves de nivell socioeconòmic baix. El grup ha passat de consumir productes com cereals, verdures i elements vegetals —amb un impacte mediambiental baix— a consumir més proteïnes animals, amb un impacte ecològic més elevat. En conseqüència, s’ha produït un augment de “consum de calories buides, a base de cereals refinats, alcohol i greixos”, condicionant la salut.
La investigadora ha posat l’accent en què “el que posem al plat és important tant per a la salut com per al medi ambient”. Així doncs, el model actual és insostenible perquè s’estan “superant límits planetaris”. La salut de les persones no es pot deslligar de la del planeta, i la sostenibilitat alimentària és un problema de primer ordre per a la continuïtat de l’espècie humana. En aquest sentit, Bach ha citat un article de 2013 on s’apunta que el 14% dels gasos amb efecte d’hivernacle prové del bestiar i un 30% té a veure amb el sistema alimentari. És per això que Bach ha defensat la necessitat d’alinear els hàbits alimentaris amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU: “La dieta ha de tenir en compte tant la salut com el medi ambient; ens interessa prendre en consideració no només la producció, sinó també el consum.”
Bach ha recordat que “quan pensem en canvi climàtic ens ve al cap el transport, però l’alimentació encara pesa més”. Un terç del que mengem acaba a les escombraries, i cal reduir en un 50% aquest malbaratament. La reducció del consum de productes animals també pot contribuir a un desenvolupament sostenible: “Sabem que els productes animals gasten molts més recursos i energia que els d’origen vegetal pel que fa a ús de la terra, aigua, gasos amb efecte d’hivernacle: vint plats de verdura equivalen a un plat de carn quant a emissions.” És important “reeducar el consumidor” perquè adopti hàbits alimentaris que prioritzin els productes d’origen vegetal, ja sigui a través de la dieta mediterrània, flexitariana, vegana o vegetariana.
Segons estadístiques de l’informe Creating a Sustainable Food Future del 2019, del World Resources Institute, el 60% de la generació millennial està disposada al canvi. “Si adoptem un patró de dieta mediterrània, hi haurà un estalvi de recursos, però, si anem cap a un patró més occidental i americanitzat, tindrem un increment dels indicadors ambientals”, ha avisat Bach. Al consumidor se l’ha de guiar perquè basi l’alimentació en productes d’origen vegetal, redueixi l’excés de carn vermella i processada, consumeixi peix de fonts sostenibles, productes de temporada i locals, i redueixi el malbaratament i els residus d’embalatge.
Una de les línies de recerca per trobar solucions és “el consum d’insectes, no per substituir la carn, sinó per tenir una proteïna alternativa segura, saludable i sostenible”, que permetria “una disminució de la petjada ecològica respecte a moltes de les proteïnes animals convencionals”. Això, és clar, per a qui pugui consumir-los. “L’entomofàgia, en el futur, pot ajudar a garantir que tothom al planeta tingui accés a aliments assequibles, sans i sostenibles, i de moment ara recuperar la nostra dieta mediterrània ens pot ajudar també a aconseguir aquests objectius”, ha afegit Bach.
