Un equip d’investigadors del Museu de Dinosaures de les Grans Praderies dels Estats Units ha anunciat que, per primera vegada, han trobat proves d’una infecció respiratòria en un dinosaure. En concret, la criatura afectada era un jove diplodòcid que va viure fa uns 150 milions d’anys i que els humans van batejar com a Dolly.

Segons han publicat els paleontòlegs en un article a ‘Scientific Reports’, Dolly, un herbívor enorme que devia medir uns 18 metres de llargada, es va posar malalt i va tenir tos i febre, cosa que segurament va contribuïr a que, en comptes dels 70 i 80 anys que podien arribar a viure els membres de la seva espècie, només en visqués entre 15 i 20 aproximadament.

Les restes de l’animal, van ser descobertes el 1990 i inclouen algunes vèrtebres del sòl i un crani complet. Darrerament, l’examen dels ossos del coll va permetre detectar-hi alguns bonys molt estranys, de formes i textures irregulars. Gràcies a una tomografia, es va poder veure que l’origen més probable d’aquestes excrecències era una infecció a uns sacs d’aire que formaven part del seu sistema respiratori. D’allà, la infecció es va estendre a les vèrtebres.

Una de les vèrtebres de Dolly | Scientific Reports
Una de les vèrtebres de Dolly | Scientific Reports

Pel creixement dels bonys, els experts creuen que Dolly va patir la malaltia durant el darrer any de la seva vida i que li devia causar tos, problemes per respirar, febre… símptomes típics del que ara en diríem una grip o una pneumònia, incloent els esternuts i la pèrdua de pes associats. Pel que fa a l’origen, es pensa que podria ser fúngic, ja que l’aspergil·losi és una malaltia que afecta els ocells i els rèptils actuals i que també pot produir infeccions als ossos. En els ocells, de fet, pot ser mortal.

L’hàbitat on vivia, segons els investigadors, devia ser força propici a aquestes infeccions: càlid, humid, ple de vegetació i amb grans rius que desembocaven al mar. A més, en animals com els diplodòcids, que vivien molt junts durant grans períodes de temps, es podria haver contagiat molt ràpidament. Tot i que això no es pot saber segur, el que sí que és clar és que aquest cas ha permès aprendre una mica més com funcionava el sistema immunològic dels dinosaures i quines malalties els afectaven.

Més notícies
Reproducció artística d'un titanosaure | Wikimedia Commons

Troben al Pirineu el dinosaure més gros del sud d’Europa

Les restes, d'un titanosaure, tenen uns 70 milions i són d'un animal d'uns 18 metres de llargada i 14 tones de pes
:  - Mobile
Reproducció d'un anquilosaure | Wikimedia Commons

Els anquilosaures eren lents i sords, segons un estudi

Aquells dinosaures enormes, veritables fortaleses vivents cobertes de plaques i punxes, amaguen molts misteris
:  - Mobile
El fòssil d'ictiosaure descobert a Rutland | Anglian Waters

Descobreixen un ictiosaure gegantí al Regne Unit

És el més gran que s'ha trobat mai al país i els paleontòlegs en destaquen la importància
:  - Mobile
Reproducció d'un carcarodontosàurid corrent

Alguns dinosaures haurien pogut caçar els humans més veloços del món

Unes petjades de teròpode trobades a La Rioja apunten a velocitats superiors als 44km/h
:  - Mobile

Descobreixen un nadó dinosaure fossilitzat dins de l’ou

Les restes demostren perfectament les semblances amb els seus descendents, els ocells
:  - Mobile
Reproducció artística d'un Quetzalcoatlus | University of Texas at Austin

Esbrinen com volava el pterosaure més gran de la història

Segons un estudi, saltava cap amunt uns dos metres i mig en l'aire per aconseguir arrencar
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa