MonPlaneta
Descobreixen el primer cas d’infecció respiratòria en un dinosaure
  • CA

Un equip d’investigadors del Museu de Dinosaures de les Grans Praderies dels Estats Units ha anunciat que, per primera vegada, han trobat proves d’una infecció respiratòria en un dinosaure. En concret, la criatura afectada era un jove diplodòcid que va viure fa uns 150 milions d’anys i que els humans van batejar com a Dolly.

Segons han publicat els paleontòlegs en un article a ‘Scientific Reports’, Dolly, un herbívor enorme que devia medir uns 18 metres de llargada, es va posar malalt i va tenir tos i febre, cosa que segurament va contribuïr a que, en comptes dels 70 i 80 anys que podien arribar a viure els membres de la seva espècie, només en visqués entre 15 i 20 aproximadament.

Les restes de l’animal, van ser descobertes el 1990 i inclouen algunes vèrtebres del sòl i un crani complet. Darrerament, l’examen dels ossos del coll va permetre detectar-hi alguns bonys molt estranys, de formes i textures irregulars. Gràcies a una tomografia, es va poder veure que l’origen més probable d’aquestes excrecències era una infecció a uns sacs d’aire que formaven part del seu sistema respiratori. D’allà, la infecció es va estendre a les vèrtebres.

Una de les vèrtebres de Dolly | Scientific Reports
Una de les vèrtebres de Dolly | Scientific Reports

Pel creixement dels bonys, els experts creuen que Dolly va patir la malaltia durant el darrer any de la seva vida i que li devia causar tos, problemes per respirar, febre… símptomes típics del que ara en diríem una grip o una pneumònia, incloent els esternuts i la pèrdua de pes associats. Pel que fa a l’origen, es pensa que podria ser fúngic, ja que l’aspergil·losi és una malaltia que afecta els ocells i els rèptils actuals i que també pot produir infeccions als ossos. En els ocells, de fet, pot ser mortal.

L’hàbitat on vivia, segons els investigadors, devia ser força propici a aquestes infeccions: càlid, humid, ple de vegetació i amb grans rius que desembocaven al mar. A més, en animals com els diplodòcids, que vivien molt junts durant grans períodes de temps, es podria haver contagiat molt ràpidament. Tot i que això no es pot saber segur, el que sí que és clar és que aquest cas ha permès aprendre una mica més com funcionava el sistema immunològic dels dinosaures i quines malalties els afectaven.

Més notícies
Reproducció artística d'un titanosaure | Wikimedia Commons
Troben al Pirineu el dinosaure més gros del sud d’Europa
Les restes, d'un titanosaure, tenen uns 70 milions i són d'un animal d'uns 18 metres de llargada i 14 tones de pes
Reproducció d'un anquilosaure | Wikimedia Commons
Els anquilosaures eren lents i sords, segons un estudi
Aquells dinosaures enormes, veritables fortaleses vivents cobertes de plaques i punxes, amaguen molts misteris
El fòssil d'ictiosaure descobert a Rutland | Anglian Waters
Descobreixen un ictiosaure gegantí al Regne Unit
És el més gran que s'ha trobat mai al país i els paleontòlegs en destaquen la importància
Reproducció d'un carcarodontosàurid corrent
Alguns dinosaures haurien pogut caçar els humans més veloços del món
Unes petjades de teròpode trobades a La Rioja apunten a velocitats superiors als 44km/h
Descobreixen un nadó dinosaure fossilitzat dins de l’ou
Les restes demostren perfectament les semblances amb els seus descendents, els ocells
Reproducció artística d'un Quetzalcoatlus | University of Texas at Austin
Esbrinen com volava el pterosaure més gran de la història
Segons un estudi, saltava cap amunt uns dos metres i mig en l'aire per aconseguir arrencar

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa