Almenys alguns anquilosaures, aquells dinosaures enormes considerats fortaleses vivents, eren lents i sords. Membres d’una família que poden medir fins a vuit metres i coberts de plaques òssies, punxes i masses per defensar-se, aquests dinosaures herbívors continuen amagant molts misteris.
Un nou estudi dut a terme per científics de les universitats de Viena (Àustria) i Greifswald (Alemanya), publicat a la revista ‘Scientific Reports’, indica que és possible que com a mínim alguns anquilosaures preferissin vides solitàries, a diferència dels grups que formaven altres dinosaures, perquè no s’hi sentien bé. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han escanejat el crani fòssil d’un d’aquests animals amb les darreres tecnologies, obtenint-ne un model tridimensional.
Trobar neurocranis de dinosaure, és a dir, els ossos que contenien el cervell i el tronc cerebral, és molt difícil però permet obtenir molta informació sobre la seva vida. Així, per exemple, la seva oïda interna pot donar moltes pistes sobre la seva capacitat auditiva i del comportament que se’n deriva.
El cas estudiat és el del Struthiosaurus austriacus, un anquilosaure relativament petit d’uns 80 milions d’anys. Les restes d’aquest exemplar van ser descobertes fa més d’un segle, i el crani està prou ben conservat com per estudiar l’anatomia del seu petit neurocrani i aprendre coses tant del seu equilibri com de la seva oïda.
Segon els resultats, el seu cervell no era gaire diferent del dels seus parents propers. El flòcul, per exemple, una regió molt antiga del cervell que regula la fixació dels ulls quan el cap el coll i el cos es mouen, era molt petit. Així, a aquest anquilosaure li devia costar molt fixar-se en un enemic mentre es defensava i per tant, més que en la cua, devia confiar en la seva armadura per sobreviure.
Aquest fet, juntament amb la forma de l’oïda interna, apunten que devia ser un animal molt tranquil, lent i pràcticament sord. La seva lagena, la regió on es produeix l’audició, és la més petita que s’ha trobat mai en un dinosaure, cosa que dóna molta informació per descobrir com vivien, si no tots els anquilosaures, si més no aquesta espècie concreta i els més semblants.
