El Quetzalcoatlus no només és el pterosaure més gran que s’ha trobat mai sinó, també, l’animal volador més gran que es coneix. Per volar, sembla que saltava uns 2,5 metres cap amunt, cosa que permetia les seves ales, que feien 12 metres de punta a punta, mantenir-lo a l’aire.
Això, si més no, és el que afirma un estudi publicat a la revista ‘Society of Vertebrate Paleontology’ i elaboratper científics de la Universitat de Texas-Austin, als Estats Units. Un article que pot estar posant punt i final a un misteri que feia gairebé 50 anys que durava. Tot i que era clar que el Quetzalcoatlus era un animal volador, no hi havia hagut manera d’explicar com ho feia.
El procés per descobrir-ho ha estat difícil, entre altres coses, perquè els ossos dels rèptils voladors, buits per dins, en compliquen tant la conservació com la recuperació. Pel que se’n sap, els Quetzalcoatlus feien servir el seu bec per menjar crancs i cucs a la vora de l’aigua i eren animals solitaris. En canvi, alguns altres membres de la seva família, força més petits, sí que vivien en grup. Tots ells havien compartit el que actualment és l’estat de Texas fa uns 70 milions d’anys.
La comparació entere el gegantí Quetzalcoatlus i els seus parents més petits ha estat el que ha permès solucionar aquest enigma. Tenint en compte les semblances entre ells però també les diferències, més enllà de la mida, els científics han arribat a la conclusió que, per poder mantenir-se a l’aire gràcies a les ales i poder ascendir, el primer que havia de fer era saltar. I amb una mida tan gran, havia de fer-ho molt: segons els resultats d’aquest estudi, s’havia d’alçar aproximadament 240 centímetres en l’aire d’un bot per, després, poder mantenir-s’hi i solcar els cels, com va fer fins que va desaparèixer a finals del Cretaci, com la resta de dinosaures.
