Aquest dijous la Universitat de Barcelona (UB) va inaugurar un nou equipament, el primer i l’únic del seu tipus que hi ha a tota Europa. Es tracta d’un aparell de ressonància magnètica nuclear (RMN) de molt alt camp, que va comptar per a la seva presentació no només amb el rector de la UB, Joan Guàrdia; sinó també amb el conseller d’Universitats i Recerca, Joaquim Nadal; i amb la ministra espanyola de Ciència i Innovació, Diana Morant.
Aquesta nova màquina crea un camp magnètic que és mig milió de cop més intens que el de la Terra i permet que els àtoms d’hidrogen de les molècules emetin un senyal a una freqüència d’1 GHz. Aquesta tècnica és una de les més potents per obtenir informació estructural i dinàmica a escala atòmica de biomolècules complexes, incloses les interaccions i modificacions que tenen lloc ‘in vivo’. Es tracta d’una tecnologia que s’aplica en química, biologia o biomedicina i que pot permetre identificar noves dianes terapèutiques i dissenyar nous fàrmacs.
Una infraestructura de 8,9 milions d’euros
L’aparell, instal·lat al laboratori de RMN dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), al Parc Científic de Barcelona, ha costat 8,9 milions d’euros, finançats gràcies al ministeri espanyol de Ciència i Innovació i als fons NextGeneration de la Unió Europea. Con a infraestructura de recerca, forma part de la Instal·lació Científica Tècnica Singular (ICTS) Xarxa de Laboratoris d’RMN de Biomolècules (R-LRB), iniciada a Barcelona per donar servei a tota la comunitat científica.
Un aparell que augmenta la potència investigadora de la UB
La ministra espanyola de Ciència i Innovació, Diana Morant, va destacar que l’instrument “és un proveïdor d’esperança” ja que pot permetre dissenyar “medicaments de precisió” contra malalties com el càncer, “un repte global que a tots toca de prop”. A més, també va afirmar que la inversió en aquest aparell mostra la manera com el seu govern “està orientant i prioritzant les polítiques científiques i d’innovació, al servei de les necessitats de la societat”.
Per la seva banda, el conseller Nadal també va afirmar que el nou equipament “entronca amb la política del Govern de dibuixar un arc científic de centres i infraestructures”, el que va anomenar “peces noves i renovades d’un autèntic Lego científic”. El rector de la UB, Joan Guàrdia, va afegir que, amb això, queda més clar que el Campus Diagonal de la UB “està destinat a convertir-se en l’eix de salut més potent del sud d’Europa”.
Impuls a la recerca i també al teixit industrial
El cert és que aquest equipament és el primer d’Europa i el segon del món que fa servir superconductors d’alta temperatura per genera camps magnètics en un instrument d’RMN d’1 GHz gràcies a bobines dissenyades amb materials superconductors, amb una participació essencial de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Pel que fa a la refrigeració, i per assegurar-ne la sostenibilitat, la UB ha comprat un sistema de reliqüefacció de l’heli que permet reduir dràsticament el consum d’un recurs molt limitat i augmenta la viabilitat davant possibles problemes de subministrament o augments del cost.
El projecte també inclou el desenvolupament d’un sistema de gestió de dades que incorporarà sistemes d’intel·ligència artificial i que permetrà assegurar que les dades es puguin trobar amb facilitat i siguin accessibles, interoperables i reutilitzables, segons els principis FAIR de bones pràctiques en la gestió de les dades científiques. Segons Juan Fran Sangüesa, director dels CCiTUB, aquest nou aparell “potenciarà línies de recerca estratègiques d’àmbit europeu i internacional i facilitarà noves sinergies entre xarxes de recerca”. No només això sinó que, va afegir, tindrà “impacte directe en el teixit industrial de Catalunya”, com ara als sectors biomèdic i biotecnològic, on pot ser “un element estratègic per mantenir la competitivitat”.
