La Xarxa Catalana de Marcatge i Seguiment de Fauna Aquàtica (Catalan Tracking Network), impulsada pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat mitjançant la Universitat de Barcelona (UB), és un nou projecte per estudiar les espècies marines del litoral català per tal de conèixer el seu comportament i els seus desplaçaments. Amb la informació que se n’obtingui a través de les darreres tecnologies de telemetria acústica i també de la ciència ciutadana, es podrà saber més de la biodiversitat de les nostres costes i, també, com protegir-la.
Una xarxa per conèixer i protegir la biodiversitat
Algunes de les espècies de què es vol saber més coses són la círvia (Seriola dumerili), l’orada (Sparus aurata) o les rajades, que malgrat tot encara són força desconegudes. Obtenir aquestes dades serà una eina estratègica per tal de millorar la conservació i protecció de tot l’ecosistema marí, i és per això que s’ha posat en marxa la Xarxa, que es va presentar aquest passat divendres en el marc d’una jornada científica de pesca marítima recreativa.

Un gran projecte científic
El coordinador de la Xarxa serà el professor Bernat Hereu, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat, que s’encarregarà de l’aplicació de la telemetria acústica, les tècniques de marcatge i recaptura i la ciència ciutadana per millorar el coneixement científic i aconseguir una explotació més sostenible dels recursos marins de Catalunya.
El seu equip farà servir tècniques per conèixer millor el moviment, ecologia, comportament, alimentació… d’espècies com ara taurons, rajades, peixos, cefalòpodes o grans crustacis, a més de l’ús que fan dels diferents hàbitats, els seus patrons, les seves zones de reproducció i la connectivitat biològica entre els hàbitats i les reserves marines de les costes catalanes.
La primera fase consistirà a la instal·lació d’una xarxa bàsica d’hidròfons als fons marins per cobrir punts estratègics de la costa, inclosos ports i marines, instal·lacions d’aqüicultura o esculls artificials, per detectar el pas de les espècies estudiades. Així es podran seguir els individus de les diverses espècies en períodes superiors als cinc anys.

Col·laboració amb una xarxa mundial
Aquests equips se sumaran als instal·lats anteriorment pel projecte RESMED (2019-2021). A més, es marcaran individus de diverses espècies amb transmissors acústics i marques externes i es registrarà la recaptura d’espècies marines amb la col·laboració de pescadors recreatius i professionals. A la Xarxa també hi participen l’Associació Catalana per a una Pesca Responsable (ACPR), la xarxa de parcs naturals de Catalunya i els espais de la Xarxa Natura 2000, entre d’altres, com a part d’una xarxa global amb més projectes d’intercanvi d’informació sobre seguiment d’espècies.