Un equip d’investigadors de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB) han presentat un conjunt d’eines per detectar i fer un seguiment de l’estrès per sequera de les plantes d’una manera molt més ràpida, fàcil i barata que les disponibles fins ara. Desenvolupades per Sergi Munné-Bosch i Sabina Villadangos i descrites en un article publicat a ‘Trends i Plant Science’, aquestes tècniques poden permetre detectar i avaluar aquest estrès a zones remotes o amb menys recursos.
Un gran ventall de tècniques
El canvi climàtic està empitjorant les sequeres arreu del món, un dels factors que més n’afecten la fisiologia. Tot i que hi ha eines de detecció i avaluació d’aquest problema, continua sent difícil aplicar-les als ecosistemes naturals, especialment per problemes d’accés geogràfic o de recursos econòmics.
Les tècniques disponibles van de les més senzilles i barates –anàlisis de creixement o de contingut hídric relatiu– a d’altres molt més complexes i cares, com les òmiques. Les noves tecnologies, explica Munné-Bosch, “han aportat noves oportunitats per detectar i fer un seguiment de l’estrès per sequera, però el seu cost genera desigualtats arreu del món”.
Eines per als països més pobres
Com recorda l’investigador, però, “tot el món està afectat per la manca de recursos hídrics”, especialment a causa del canvi climàtic, i que les regions àrides i subàrides més extenses del planeta són a l’Àfrica, on hi ha “la majoria dels països més pobres del món”. És per això que aquest treball vol donar resposta a la necessitat de protocols efectius i barats per detectar i estudiar amb facilitat els efectes de la sequera a les plantes.
Els autors presenten tècniques molt accessibles que es poden aplicar amb un equipament bàsic: balança de precisió, microscopi, centrífuga, espectrofotòmetre, estufa, càmera i ordinador. Amb això es poden analitzar diversos paràmetres de les taxes de creixement, el contingut hídric de les fulles, els pigments i també la viabilitat de les fulles amb el test del tetrazole, un compost emprat tradicionalment als estudis de fisiologia vegetal.
Un coneixement molt útil a un cost molt baix
Amb això, indica Munné-Bosch, “podem tenir una idea completa de quines són les espècies millor adaptades a un clima en concret, o com un cultiu determinat respon a les condicions canviants d’una regió determinada en el context actual de canvi climàtic”. A més, totes les mesures són “molt senzilles d’aplicar” i es pot “formar un equip especialitzat amb molt poc temps que pugui prendre mesures de forma molt ràpida i eficient”. Finalment, tot plegat es pot implementar “a un cost molt baix”, cosa que en fa “unes aproximacions viables arreu del món”.
A més, en un segon treball, els investigadors també destaquen el test del tetrazole com a mètode útil i fàcil d’aplicar per avaluar els efectes de l’estrès per sequera a les plantes. Un test “tradicional”, apunta l’investigador, que “no només permet detectar si una cèl·lula, teixit o òrgan està viu o mort, sinó que és un excel·lent indicador de la longevitat”. Així, també permet saber quant de temps viurà una planta, fet especialment útil per a programes de gestió i conservació de la biodiversitat.
El canvi climàtic esperona la recerca
El canvi climàtic està animant la recerca internacional en els mecanismes d’adaptació de les plantes a les noves condicions ambientals. “Una necessitat”, remarca Munné-Bosch, perquè els humans també ens hi hem d’adaptar i sempre ho farem millor “de la mà de la natura, integrant-s’hi”. Per aconseguir-ho, cal conèixer els ecosistemes i els organismes que els formen, i per això calen eines científiques de qualitat com aquestes.
