Un ‘tatuatge’ de grafè enganxat al cor podria, en el futur, ser un substitut per als marcapassos que es fan servir actualment. En un article publicat a ‘Advanced Materials’, un equip d’investigadors presenta aquest sistema que ha desenvolupat i que, en els experiments en ratolins, ha donat bons resultats en el tractament de les arrítmies. Si la recerca continua en aquest camí, afirmen, podria ser que durant els propers cinc anys fins i tot hi hagués un prototip a punt per a ser provat en humans.
Els dispositius implantables flexibles, un camp amb molt de futur
Els científics, de la Universitat Northwestern (Estats Units) fa anys que treballen en la creació de dispositius implantables que adoptin al màxim la forma del cos, mirant de resoldre el problema d’unir parts electròniques rígides amb teixits que són tous i, sovint, es mouen. En el cas dels marcapassos, a dia d’avui el més habitual és posar elèctrodes en cables a través dels vasos sanguinis i fins al cor. Així, a cada batec, els cables es flexionen i, amb el temps, es poden acabar trencant.

El grafè, un material prometedor
És per això que aquest equip ha treballat en l’ús de materials ultrafins que es moguin alhora que el cor, com si fossin un envoltori flexible. El 2021, en veure un estudi sobre dispositius de grafè que s’apliquen a la pell com si fossin un tatuatge temporal, van tenir una idea. A diferència dels components que es fan servir en electrònica, el grafè, una capa de carboni en forma de panal d’abelles, és molt prim i és un material molt prometedor en la biomedicina, ja que té unes propietats que en podrien fer la base d’aparells per a usos molt diversos.
El problema, és clar, és saber què passa si col·loques un d’aquests tatuatges al cor. És per això que, en col·laboració, amb l’equip que va crear-los, se’n van desenvolupar per tal de provar-los en cors de ratolí i de rata. Els primers resultats, segons afirmen, demostren que un ‘tatuatge’ al cor pot corregir les arrítimes enviant impulsos elèctrics.
Una idea de ciència-ficció que podria ser realitat ben aviat
Per bé que actualment l’aparell funciona amb una bateria externa, en el futur se’n desenvoluparan que funcionin sense fils, qui sap si fent servir una petita antena per captar senyals d’un dispositiu col·locat fora del cos. Així, es podrien arribar a injectar elèctrodes de la mida d’un gra d’arrós als músculs del cor, que farien la mateixa feina que un marcapassos d’una manera molt més còmoda. Tota una idea que sembla de ciència-ficció però que, de fet, pot ser molt més a prop que no ens pensem.