Un equip d’investigadors de la Universitat de Manchester, a Anglaterra, han anunciat la creació del ‘StarCrete’, un nou formigó que podria servir per construir colònies humanes fora de la Terra. Tal com expliquen en un article publicat a ‘Open Engineering [EB1]’, es pot fabricar molt fàcilment fent servir pols extraterrestre, midó de patata i una mica de sal, i no només això sinó que és el doble de fort que el formigó que fem servir normalment.
Un dels grans reptes de la conquesta de l’espai
La construcció d’infraestructures a l’espai és un dels grans reptes de l’establiment de presència humana permanent fora del nostre planeta, ja que pot ser molt difícil i, a més, extraordinàriament cara. Una de les grans esperances per fer-ho més fàcil és mirar de fer servir materials que siguin fàcils d’aconseguir ‘in situ’, i és en aquesta línia que el ‘StarCrete’ pot ser de gran utilitat.
Un formigó resistent, barat i fàcil de fabricar
Fent servir pols extraterrestre simulada, els investigadors expliquen com el midó de les patates pot servir com a aglutinant per crear un formigó molt resistent. Si el que fem servir normalment a la Terra té una força compressiva de 32 megapascals (MPa), el que els científics han creat a partir de pols marciana simulada en té una de 72MPa i, en el cas del que han fet amb pols lunar, de 91MPa.
Abans d’això, el mateix equip ja havia fet una proposta semblant però emprant sang i orina com a aglutinants, amb uns resultats força interessants però amb l’inconvenient de necessitar un subministrament continuat de sang en un entorn tan hostil com un altre planeta. En el cas del midó, en canvi, els futurs habitants de la Lluna o de Mart hauran de menjar i, probablement, l’hauran de cultivar allà mateix. Així doncs, el StarCrete és una opció barata i senzilla.
Una possibilitat per a l’espai però també per a la Terra
Segons els càlculs dels investigadors, amb un sac de 25 quilos de patates deshidratades hi ha prou midó com per fer mitja tona de StarCrete, suficient com per fer 213 blocs dels aproximadament 7.500 que calen, per exemple, per fer una casa de 3 habitacions. Si es fa servir sal comuna, a més, que es pot obtenir o bé de la superfície de Mart o bé de les llàgrimes dels astronautes, el material pot reforçar-se encara més.
El proper objectiu dels científics és mirar de treure el StarCrete del laboratori i convertir-lo en una realitat. De fet, els seus creadors fa poc van crear una ‘start-up’, anomenada DeakinBio, que vol explorar l’ús d’aquest material també a la Terra. Al cap i a la fi, també podria ser una alternativa més sostenible al formigó tradicional, la producció del qual suposa un 8% de les emissions globals de CO2 a causa d’un procés que requereix molta energia i temperatures molt altes. El StarCrete, en canvi, es pot fer en un forn domèstic a temperatures normals, reduint molt el cost de producció.
