El sòl dels asteroides pot ser apte pel conreu, segons explica un equip d’investigadors en un article publicat a ‘Planetary Science Journal’. Durant els seus experiments, que han barrejat una imitació de la terra dels asteroides i esfagnes, les molses de les torberes, han aconseguit cultivar enciams, pebrots picants i raves. Una passa més en el camí que ha de dur a aconseguir que els humans puguin viure fora de la Terra.
Unes roques que contenen nutrients essencials
Si fa ben poc es va demostrar que el sòl de la Lluna permetia que hi creixessin plantes, per bé que en unes condicions força precàries, aquest nou treball s’ha centrat en les condrites carbonàcies, un tipus molt comú de meteorit i que és ric en aigua, especialment, però també en nitrogen, potassi i fòsfor, nutrients essencials per a l’agricultura.

Així doncs, si es trituressin aquests asteroides, qui sap si com a part d’activitats mineres, es podria aconseguir sòl apte pel conreu amb relativa facilitat. És per això que els investigadors van obtenir un material amb una composició semblant a la de les condrites carbonàcies i es va experimentar plantant-hi diverses plantes només amb aquesta terra, només en esfagnes i amb diverses barreges de tots dos sòls.
Buscant alternatives per millorar la retenció d’aigua
Les esfagnes ajuden a que el sòl sigui més esponjós, millorant la retenció d’aigua. És per això que la seva presència, per sí sola, ja permet el creixement de plantes mentre que la terra d’asteroide, per les seves característiques, es compacte i no en reté, si més no tota sola. La barreja, doncs, també permet el creixement de plantes que podrien alimentar futures colònies a l’espai sense haver de transportar tota la terra des del nostre planeta.
Properament, els investigadors miraran de fer créixer veça al sòl d’asteroide i deixar que mori, barrejant la matèria orgànica amb la terra. Això podria impedir que el sòl es compacti i millorar la capacitat d’adaptar el sòl extraterrestre a les necessitats de les plantes sense haver de dur esfagnes fins a l’espai.