Un equip d’investigadors en nanomedicina dels Estats Units ha desenvolupat un aparell implantable capaç de reduir els tumors de pàncrees, uns dels més agressius i difícils de tractar. En un article publicat a ‘Advanced Science’, expliquen com funciona aquest dispositiu, més petit que un gra d’arròs, que pot suposar un avenç importantíssim en el tractament d’aquest càncer a través de l’administració d’immunoteràpia directament al tumor.
Un càncer que sovint es diagnostica molt tard
L’adenocarcinoma ductal pancreàtic és un tipus de tumor que normalment es diagnostica quan ja està en un estadi avançat i ja s’ha produit la metàstasi. Això, i la seva agressivitat i dificultat de tractament, fa que sigui un dels càncers més perillosos i els que té un pronòstic més greu. En aquest sentit, la immunoteràpia és un tractament prometedor en càncers com aquest però, com que s’administra a tot el cos, té efectes secundaris que poden ser duradors si no permanents.
Un dispositiu minúscul amb resultats molt positius
El dispositiu, essencialment, és un reservori d’acer inoxidable amb el fàrmac i que té nanocanals que creen una membrana que permet un alliberament lent però constant. Amb aquest petit aparell, els investigadors poden administrat anticossos monoclonals CD40, un agent molt prometedor, en dosis baixes i de manera sostinguda.
En els experiments fets fins ara en ratolins, els resultats apunten que, en comparació amb els tractaments d’immunoteràpia habituals, s’aconsegueix la mateixa reducció dels tumors en dosis quatre cops més petites, aconseguint els mateixos efectes sense les complicacions relacionades. Un resultat que ha sorprès als investigadors, a més, és que malgrat que l’aparell es va introduir en només un dels dos tumors que tenia el model animal, el que no duia el dispositiu també es va encongir.
Podria estar disponible en els propers cinc anys
Això vol dir, segons els científics, que el tractament local amb immunoteràpia també activa la resposta de les defenses del cos en altres indrets, fins el punt que, en un dels exemplars, la desaparició del tumor va ser total durant els 100 dies d’observació continuada a què se’l va sotmetre. Tot i que caldrà investigar més en l’efectivitat i la seguretat d’aquesta tecnologia, els seus desenvolupadors esperen que, si tot va bé, sigui una opció viable per als pacients de càncer durant els propers cinc anys.
