Un virus que ha estat modificat genèticament per tal que ataqui el càncer de pàncrees ha demostrat que és efectiu contra la malaltia, fins i tot en fases avançades, i que es pot emprar de manera segura. El tractament ha estat dissenyat per l’empresa catalana VNC Biosciences, sorgida de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i ja ha superat la primera fase d’assaigs clínics.
Efectes secundaris poc importants
El desenvolupament d’aquest estudi ha estat encapçalat per Ramon Salazar, del mateix IDIBELL i de l’Institut Català d’Oncologia, i l’equip ha presentat els seus resultats a través d’un article a la revista ‘Journal of ImmunoTherapy of Cancer‘. Entre les principals conclusions dels assaigs hi ha, d’una banda, que el virus VCN-01 té una activitat antitumoral prometedora i que, a més, l’administració intravenosa del virus no té efectes secundaris adversos importants, més enllà de febre o símptomes gripals, només en alguns casos i que acaben desapareixent.
Un càncer amb menys d’un any de supervivència
Les proves s’han fet amb pacients que tenien tumors sòlids de pàncrees en una fase avançada de desenvolupament. Malgrat els avenços que s’han fet en el tractament d’aquests tipus de càncers, la supervivència mitjana dels qui el pateixen continua sent de menys d’un any. En aquests assaigs, s’ha provat com d’eficaç és combinar el virus amb la quimioteràpia que es fa servir habitualment. Segons s’ha observat, el patogen modificat pot arribar als tumors i a les metàstasis i incrementa la resposta del sistema immunològic a l’hora de combatre’ls.
Un mètode prometedor
A dia d’avui, els virus modificats genèticament són una de les opcions amb més futur que hi ha en la lluita contra el càncer, i ja n’hi ha dos que han estat aprovats, un que combat els càncers de cap i coll i un altre que es fa servir per tractar els melanomes i l’herpes tipus 1. A més d’això, hi ha més d’una quarantena d’assaigs clínics amb aquests tipus de virus, anomenat oncolítics.
Modificacions clau pel seu èxit
No obstant això, menys d’una quarta part dels estudis que s’han fet en aquest camp han tractat les possibilitats d’administrar els virus per via intravenosa. Si bé aquesta forma d’introduir-los els permet arribar a tot arreu, també té algunes limitacions, com ara la possibilitat de generar efectes no desitjats o bé que tant el fetge com la melsa el filtrin, reduint la seva presència.
En el cas del virus VCN-01, dues modificacions genètiques clau permeten superar aquests obstacles. D’una banda, expressa una proteïna a la superfície que impedeix que s’aturi al fetge i que el dirigeix cap als tumors; de l’altra, expressa un enzim que degrada la matriu extracel·lular dels tumors, facilitant que es propagui pel seu interior i que el sistema immunitari actuï contra ell.
