Els animals marins podrien morir a un ritme només vist a les extincions més grans de la història si els oceans continuen escalfant-se i perdent oxigen al ritme que ho estan fent. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi, publicat a la revista ‘Science’ i que apunta que, si no reduïm les emissions de gasos d’efecte hivernacle i controlem l’escalfament global, la majoria d’animals que viuen als mars i oceans del planeta podrien desaparèixer.
Segons el treball, liderat per investigadors de la Universitat de Princeton (Estats Units), una gran part de les criatures que habiten els oceans podrien trobar-se en unes condicions massa càlides i amb massa poc oxigen com per sobreviure, i el número d’elles que desapareixerien augmenta juntament amb la temperatura.
Creant les condicions per a un cataclisme
Els científics han recuperat els coneixements adquirits en l’estudi de les extincions massives prèvies i els han aplicat a models actuals per elaborar projeccions. La referència més important és la que es va produir a finals del període Permià, fa uns 252 milions d’anys. En aquell esdeveniment, més de dos terços de tota la vida marina del planeta va desaparèixer. I la causa, segons sembla, va ser la pujada de les temperatures.
En aplicar aquests models a les circumstàncies actuals i projectar diversos escenaris segons les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà, el futur que prediuen és terrorífic: si no reduïm les emissions, la conseqüència lògica del procés en què ens trobem actualment és un col·lapse biològic de proporcions semblants a les grans extincions massives que ha patit el nostre planeta al llarg de la seva història.
Si les emissions continuen augmentant, de fet, l’any 2300 la situació podria haver arribat a un nivell similar al de l’extinció del Permià. Amb l’augment de les temperatures, la diversitat d’espècies s’aniria reduïnt als tròpics, alguns animals migrarien massivament cap a latituds més altes i les espècies d’aigües fredes, és a dir, les dels pols, desapareixerien juntament amb el seu hàbitat.
Encara podem canviar el curs
La situació, però, no és inevitable: segons el mateix treball, si es compleixen els objectius marcats als Acords de París, la situació serà molt millor i s’evitaran la majoria d’extincions, per bé que no totes. No deixa de ser alarmant, però, que un dels possibles cursos dels esdeveniments que hem posat en marxa els humans sigui comparable a les catàstrofes biològiques més grans que ha viscut mai el nostre planeta.
Les properes dècades, conclouen els investigadors, seran determinants per veure si realment estem provocant una extinció massiva. Tot dependrà del que fem, de si tant les persones com especialment els governs fem tot el possible per aturar aquest descens als inferns a què estem duent la biodiversitat del planeta. La manera d’evitar aquest futur terrible és relativament senzilla: reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tenim les eines a la mà i, tot i que sigui un canvi global de grans proporcions, aconseguir-ho és possible.
