Un equip d’investigadors ha anunciat que, quaranta anys després de l’última vegada que se’n va veure un exemplar, el Rhinolophus hilli, o ratpenat ferradura de Hill, continua existint. Tot i que feia temps que es temia que s’hagués extingit, aquest dimarts es va fer públic que se n’havia trobat un exemplar a Ruanda, on té el seu hàbitat.
L’animal fa anys que està considerat en perill crític d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i, de fet, es creia que podria haver desaparegut completament d’una zona on, de fet, no se’n veia cap des de 1981. Aquest ratpenat, que es caracteritza per tenir unes grans orelles i un nas amb forma de ferradura, es considerava una espècie molt rara des del seu descobriment, als anys seixanta.
Des d’aleshores, però, el temor que l’espècie s’hagués extingit va anar creixent amb el temps fins que, el gener de 2019, una expedició de 10 dies al Parc Nacional Nyungwe culminés amb l’observació d’un sol exemplar, prova suficient que l’animal continua viu. Els investigadors, que no esperaven trobar-lo, es van sorprendre molt en capturar un ratpenat amb unes característiques molt especials, i és per això que el van mesurar i descriure extensament abans de tornar a alliberar-lo.
Per poder identificar-lo, van comparar totes les dades que havien recollit sobre aquell exemplar amb les mostres conservades a diversos museus d’Europa, que els han permès confirmar a quina espècie pertany. També van gravar els xiscles d’alta freqüència que fa servir per orientar-se i que, fins ara, no s’havien enregistrat mai.
Un avenç en el coneixement sobre l’espècie
Disposar d’aquestes gravacions ha acabat de confirmar l’estat en què es troba l’espècie. Gràcies a aquesta informació i a una xarxa de micròfons, els guardes del parc Nyungwe han pogut identificar els xiscles del Rhinolophus hilli en diversos indrets. Durant nou mesos, es van analitzar els sons obtinguts a 23 indrets diferents del parc, confirmant que aquest ratpenats continuen vius en vuit localitzacions diferents en una àrea molt petita.
Gràcies a la identificació de 2019 i a la gravació dels seus xiscles, per fi s’ha pogut acotar quin és l’hàbitat d’aquesta espècie gairebé desconeguda i es podran prendre mesures per millorar les seves possibilitats de supervivència, mirant, si més no, que els boscos on viu pateixin el mínim possible la pressió dels humans.
