Les activitats dels humans estan perjudicant i degradant els sòls de la Terra d’una manera insostenible, segons el darrer informe de les Nacions Unides. El document, que va ser publicat aquest dimecres, alerta que el 40% de la superfície del nostre planeta ja ha estat malmesa i assenyala l’agricultura, especialment les pràctiques més modernes, com la gran responsable d’aquesta degradació.

L’informe ‘Global Land Outlook’, en la seva segona edició, és el fruit de cinc anys de feina. Entre les perspectives de futur més desoladores, assenyala que, si no hi ha cap canvi, els propers trenta anys es malmetrà una superfície addicional equivalent a la que ocupa tota Amèrica del Sud, però també indica que la restauració i la protecció del territori pot ajudar a frenar el canvi climàtic i salvar moltes espècies de l’extinció.

Aturar la desforestació és el principal que es pot fer per impedir aquesta espiral de destrucció | Wikimedia Commons
La degradació de gairebé la meitat de la superfície de la Terra és un problema molt greu i amb efectes a llarg termini | Wikimedia Commons

La terra està deixant de ser fèrtil

L’informe examina com estem gestionant alguns recursos de la Terra, com ara el sòl, l’aigua i la biodiversitat, centrant-se especialment en com estem fent que la salut del sòl es deteriori, tornant-se menys fèrtil, perdent capacitat d’emmagatzemar carboni i sent més hostil a la supervivència d’animals i plantes. El document és molt clar a l’hora d’assenyalar que el mal ja està fet, però també obre una porta a un futur millor mitjançant una gestió millor dels sòls i del medi ambient.

En concret, indica algunes dades importantíssimes. Un 1% de les granges controlen el 70% de les terres cultivades del món, mentre el 80% de les granges són de menys de dues hectàrees. A més, cada anys es paguen més de 660.000 milions d’euros en ajudes agrícoles, però només un 15% tenen un impacte positiu en la biodiversitat. Finalment, afirma el document, un 70% de les àrees forestals destruïdes per fer lloc a l’agricultura i la ramaderia entre 2013 i 2019 han estat en violació de les lleis estatals.

El subministrament d’aliments, és clar, és el principal problema, i se l’assenyala com a responsable del 80% de la deforestació i del 70% de l’ús d’aigua, i l’informe calcula que, si tot continua així, el 2050 s’hauran malmès 16 milions de quilòmetres quadrats més. Al ritme actual de degradació del sòl, a més, la productivitat agrícola continuarà caient i, aquell mateix any, serà entre un 12% i un 14% inferior a l’actual.

El treball i l'aportació de les dones a l'agricultura, especialment als països en vies de desenvolupament, està subestimat  | M-Rwimo
La pèrdua de productivitat de l’agricultura pot ser un problema molt greu als països més pobres | M-Rwimo

Un canvi en l’agricultura podria ser decisiu

Tot i aquestes perspectives, l’informe també deixa clar que un canvi dels usos del sòl i la protecció dels hàbitats naturals és capaç de crear un futur força més optimista. La gestió de les pastures, ajudar a la regeneració d’algunes zones i plantar arbres són algunes de les mesures que es poden prendre.

La protecció activa dels sòls, a més, podria augmentar la productivitat agrícola a la majoria de països en vies de desenvolupament, controlant el preu dels aliments. De fet, fins i tot faria créixer la capacitat d’emmagatzemar tant carboni com aigua, i segurament es previndria un 30% de la pèrdua de la biodiversitat que s’espera en les properes dècades.

La desforestació per fer lloc a terres de cultiu, com mostra aquesta imatge, és una de les grans amenaces a la selva amazònica | CIFOR
La desforestació per fer lloc a l’agricultura, com mostra aquesta imatge, és una de les grans amenaces a la selva amazònica i arreu del món | CIFOR

Un problema que es repeteix

Per aconseguir això, és clar, caldria voluntat política i també diners, redirigint les subvencions actuals que acaben resultant en danys al planeta a la restauració de zones degradades. Les pràctiques de l’agricultura regenerativa, diuen les Nacions Unides, també poden ajudar molt tant en l’augment de la productivitat com en la captura de carboni i, per tant, la mitigació del canvi climàtic.

Durant la cimera COP26 de Glasgow, més d’un centenar de països es van comprometre a aturar la desforestació i la degradació dels sòls del món, per bé que, de moment, sembla que tot plegat no han estat gaire més que bones paraules. Al Brasil, per exemple, la situació és dramàtica, amb l’Amazones desapareixent a ulls vista. Aquest informe, doncs, és un nou crit d’alerta, l’enèsim, i caldrà veure si finalment hi ha una reacció a nivell mundial per evitar unes conseqüències nefastes i, en aquest cas, molt concretes.

Nou comentari

Comparteix