El transport marítim és un dels que presenta més problemes, juntament amb l’aeri, a l’hora de dur a terme una transició energètica tan urgent com necessària. Si les solucions terrestres són força clares, al mar les coses són molt diferents. Deixant de banda algunes propostes que inclouen veles mai vistes fins ara, el transport a gran escala demana combustibles amb una densitat energètica alta i que siguin barats per dur grans quantitats de béns a distàncies enormes.
Per conèixer l’estat de la qüestió, dos investigadors de l’ETH de Zuric, a Suïssa, han publicat un estudi a la revista ‘Nature’ on fan una anàlisi exhaustiva, si més no per a la flota de merecaderies que opera a Europa. Amb les dades de 2018 a la mà, van calcular l’impacte de canviar la propulsió de cada vaixell. Pels més pesants, van determinar que la càrrega no es podia reduir en més d’un 3% per adaptar-se a la nova situació.
Pel que fa als combustibles, van contemplar l’hidrogen, l’amoníac, el metà, el metanol i el biodiesel, tots d’origen renovable, a més de motors elèctrics amb bateries d’ió de liti. Tot i això, moltes d’aquestes opcions no són realistes perquè la tecnologia que caldria per implementar-les a aquesta escala encara no existeix, és experimental o prohibitivament cara.
Per resumir els resultats, i tenint en compte el màxim de 3% de reducció de la càrrega, les bateries elèctriques podrien cobrir només els més curts i amb menys pes, si més no de moment. Els combustibles, en canvi, són molt més òptims: si l’hidrogen podria haver servit pel 93% dels viatges, l’amoníac, el metà, el metanol i el biodiesel ho haurien fet per gairebé tots.
El problema, doncs, no és que no es pugui, sinó que és el preu. Moltes d’aquestes tecnologies encara no han estat preparades per a ser implementades en vaixells i fer-ho costaria moltíssim més que no pas comprar motors i combustibles fòssils. De fet, els investigadors calculen que els vaixells podrien ser sis cops més cars, si més no ara mateix. Una xifra inassumible per a qualsevol empresa.
Aquesta situació, però, podria canviar durant els propers anys, tant pel que fa als vaixells en sí com en les emissions i l’energia necessàries, a més d’altres recursos, per produir el combustible. Això no només afecta la seva sostenibilitat, és clar, sinó també el seu preu i la seva rendibilitat com a element central d’un negoci.
A dia d’avui, en qualsevol cas, l’amoníac i el metanol semblen les opcions més prometedores. L’electricitat necessària per produir tot aquest combustible, però, faria augmentar el consum elèctric a Europa entre un 4% i un 8%, i la font com es generés aquesta energia tindria una importància cabdal. Així doncs, sembla que, si es vol canviar el transport marítim, primer hem de fer verda la producció elèctrica a terra ferma.
