Tot i que la navegació a vela és antiguíssima, amb una història de més de 5.000 anys, l’aparició dels motors de vapor, primer, i dels dièsel, després, van permetre desplaçaments molt més ràpids. Això, juntament amb els inicis de la Revolució Industrial i de l’economia globalitzada, van fer que quedessin apartades, emprades pràcticament només per a l’esport i el lleure. No obstant això, i davant la necessitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, les veles podrien tornar.
Els nous models, desenvolupats per Michelin, no tenen gaire a veure amb la idea que tenim de les veles. Enormes, inflades i blanques, estan fetes d’un material flexible que l’empresa no ha volgut revelar i poden fer-se més grans o més petites amb un sol botó. A més, giren automàticament per adaptar-se al vent i, per tant, no cal un gran equip per operar-les. Aquestes veles, instal·lades als vaixells que naveguen actualment, podrien reduir l’ús de combustible, i les seves emissions, fins a un 20%. Una quantitat més que respectable tenint en compte el cost i el temps que es trigarà a renovar tota la flota marítima mundial i que, a dia d’avui, les emissions del transport marítim són un 3% del total. Un altre gra de sorra a la lluita contra l’escalfament global.
Tot plegat, és clar, és gràcies a la tecnologia, que permet aprofitar el vent molt més del que ho feien les veles antigues. En realitat, tot i que semblin veles, són més semblants a ales d’avió, i estan pensades per generar força cap amunt, perpendicular a la direcció del vent. Malgrat que encara no se sap si Michelin té clients assegurats, i que les proves s’han fet amb veles relativament petites, ben aviat es provaran versions molt més grans.
Tot plegat, una nova proposta en un canvi necessari i de què fa temps que es parla, i que s’uneix a les que s’han anat fent els darrers mesos en diversos sentits.
