Els vaixells de vela tornaran per tal de reduir les emissions de carboni? Aquesta és la pregunta que es feien les Nacions unides per recordar l’impacte global del transport marítim mundial. Amb el bloqueig causat per l’Ever Given al Canal de Suez, els experts de la secretaria de la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic repassen el sector. El primer que en destaquen és la falta de cobertura a aquest apartat quan, de fet, la indústria del transport marítim produirà el 17% del diòxid de carboni mundial l’any 2050. Aquesta és la previsió de futur perquè, a dia d’avui, són gairebé el 3%, una quantitat semblant a la de l’aviació. Aquest impacte, més de mil milions de tones de CO2, és fruit de transportar més del 90% de les mercaderies que es comercialitzen, i inclou de vaixells de càrrega i petroliers a transbordadors de passatgers i vaixells de pesca.
I què s’està fent, per reduir les emissions? Segons l’Organització Marítima Internacional, poca cosa. Aquesta agència, que depèn de l’ONU, ha demanat limitar-les de dues maneres. Primer de tot, amb una reducció d’un 50% respecte els nivells de 2008 de cara a l’any 2050; i en segon lloc, disminuir la intensitat de carboni de les emissions en un 40% el 2030 i en un 70% el 2050, també segons els nivells de 2008. Aquest any, el de la Gran Recessió que va paralitzar bona part de l’economia mundial, va marcar una altra fita. “Gairebé totes les reduccions d’emissions des del 2008 han estat el resultat de la ‘vaporització lenta’ impulsada pel mercat”. Així ho veu John Maggs, assessor sènior de polítiques de l’organització Seas At Risk , que se centra en a protecció marina.
Lent i net
Aquesta vaporització o navegació lenta es va aplicar després d’aquella crisi econòmica, quan una caiguda de la demanda va provocar un excés de l’oferta de vaixells. Amb la recuperació del mercat aquesta mesura es va reprendre. Ara s’estima que si s’apliqués en un 20%, reduiria tant les emissions com els costos de combustible fins a un terç. D’aquí que experts com Maggs demanin que aquests límits s’apliquin de manera vinculant. Una de les alternatives que es proposen es mirar enrere. En concret, a les veles. Com recorden, és com s’impulsava abans tot el transport marítim mundial. Allò va quedar en el passar i actualment només una petita fracció del transport marítim està sent moguda pels anomenats bucs de càrrega a vela.
Les proves amb la vela
El que sí que s’estan provant són alternatives com els vaixells estel. Sí, ho has llegit bé. En aquests es fa servir un estel –juntament amb un motor– per reduir les emissions. Una altra opció l’està desenvolupant la naviliera japonesa NYK amb l’ús de pales, semblant a una turbina eòlica. Els seus càlculs diuen que així reduirien les emissions de carboni en un 69%.
Són una opció, les veles, per al transport marítim? Segons Maggs i altres experts, ho han de ser si es volen complir els Acords de París. Això sí, segons comenta, la prioritat hauria de ser reduir el consum de combustible. “Això es pot fer a través de vaixells més eficients que es mouen a velocitats més lentes fent servir tecnologies renovables com les veles”, subratlla. Només amb això, insisteix, es reduirien “dràsticament” les emissions a curt termini. I amb això “ajudar a preparar la indústria per l’ús dels combustibles zero crboni més escassos i costosos del futur”. Publicat originalment a ‘iambiente’.
