MonPlaneta
La Universitat de Barcelona buscarà pistes del canvi climàtic a l’Àrtic
  • CA

Una campanya científica, organitzada per la Universitat de Barcelona, viatjarà a Grenlàndia a buscar pistes sobre els processos i el desenvolupament del canvi climàtic a l’Àrtic. Es desenvoluparà en el marc del projecte NEOARCTIC, que lidera el professor Marc Oliva, del Departament de Geografia, i començarà el proper 26 de juny.

El gel de l'Àrtic es redueix cada vegada més, en un procés que fa dècades que dura | GRID-Arendal
El gel de l’Àrtic es redueix cada vegada més, en un procés que fa dècades que dura | GRID-Arendal

Escalfament global i patrons climàtics

L’objectiu principal dels investigadors, que treballaran al casquet glaciar de Grenlàndia i al nord de l’illa d’Ellesmere, al nord del Canadà, és estudiar si les tendències climàtiques que s’han observat els darrers temps a la zona, com l’augment de les temperatures i l’acceleració del desgel, formen part d’un patró que ja s’ha reproduït durant els darrers milers d’anys o si, al contrari, són efectes amplificats del canvi climàtic.

NEOARCTIC, “Reconstrucció de les oscil·lacions Neoglacials i la variabilitat climàtica a Grenlàndia i Islàndia”, és un projecte del ministeri espanyol d’Economia i Competitivitat que lidera el Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. La campanya d’aquest estiu té el suport del Vicerectorat de Recerca de la mateixa institució i hi participen investigadors no només d’allà sinó també del CSIC, el CREAF, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de Valladolid, el Centre Europeu de Recerca i Ensenyament de Geociències del Medi Ambient de França i la Universitat de Laval, al Quebec.

Canvis en el gel de Grenlàndia durant els darrers 25 anys | Agència Espacial Europea
Canvis en el gel de Grenlàndia durant els darrers 25 anys | Agència Espacial Europea

Objectius diversos

Els participants en aquesta campanya seran a l’Àrtic entre els mesos de juliol i agost, duent a terme tasques com ara reconstruir la variabilitat climàtica en aquelles regions del nord del planeta, estudiant els sediments del fons dels llacs. Així, podran determinar com han avançat i reculat les glaceres, responent als canvis en les condicions climàtiques.

Entre les tasques que hi duran a terme hi ha la de reconstruir la variabilitat climàtica dels darrers mil·lennis en aquestes regions septentrionals a partir de l’estudi dels sediments del fons dels llacs, i determinar els avenços i els retrocessos de les glaceres com a resposta a les condicions climàtiques canviants.

Un altre dels objectius de la campanya és entendre els canvis geoecològics que s’han produït als sòls, les aigües i la vegetació als marges que fa poc que s’han desglaçat al casquet de Grenlàndia. A dia d’avui, un 20% de l’illa no té gel i s’espera que aquesta superfície continuï augmentant a mesura que passin les dècades.

Més notícies
L'Antàrtida ha perdut una barrera de gel, en una nova mostra dels efectes de l'escalfament global | Piqsels
El 2021 es van batre rècords en quatre indicadors climàtics crítics
Els gasos d'efecte hivernacle, la pujada del nivell del mar i la temperatura i acidificació dels oceans arriben a xifres mai vistes
La glacera Petermann, a Grenlàndia, on les masses de gel estan desapareixent ràpidament | NASA
Grenlàndia s’està fonent per sota i molt més ràpid del que s’esperava
La capa de gel que cobreix l'illa està contribuint moltíssim a la pujada del nivell del mar, segons un estudi
Després de quatre segles de colonització, els víkings van abandonar sobtadament Grenlàndia | R.S. Bradley
Esbrinen per què els víkings van abandonar Grenlàndia després de 400 anys
Tot i que es pensava que havia estat pel fred, en realitat el que els va fer marxar de l'illa van ser les sequeres
Una cadena d'ADN | Pixabay
Una mutació fa que el sucre sigui saludable per a alguns grenlandesos
L'absorbeixen d'una altra manera i per això, amb la mateixa dieta, estan més sans que els qui no tenen aquesta variació a l'ADN

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa