Quatre indicadors climàtics crítics van arribar a nivells rècord el 2021, segons afirmen les Nacions Unides. Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, la pujada del nivell del mar i les temperatures i l’acidificació dels oceans van assolir, l’any passat, xifres que no s’havien registrat mai fins ara.
Segons l’informe d’Estat del Clima Global de l’Organització Meteorològica Mundial (WMO), aquestes dades tindran “ramificacions perjudicials i a llarg termini” tant pels humans com per a la natura. De fet en el segon cas, el document afirma que els fenòmens meteorològics extrems causats o intensificats pel canvi climàtic han causat milers de milions de dòlars en pèrdues i han provocat problemes en els subministraments de menjar i aigua a nivell global, uns efectes que encara es noten ara.
“El fracàs de la humanitat”
El Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, va afirmar que les conclusions de l’informe deixen clar “el fracàs de la humanitat abordant la disrupció del clima” i va tornar a cridar els governs mundials a eliminar ràpidament l’ús de combustibles fòssils. Una de les dades més importants, de fet, és que els set darrers anys han estat els més càlids des que hi ha registres, amb les temperatures de 2021 situant-se 1,11ºC per sobre dels nivells preindustrials.
És per això que Guterres demana que es facin avenços valents en la descarbonització per tal d’evitar els pitjors impactes del canvi climàtic i aconseguir limitar l’escalfament a 1,5ºC, tal com es va establir als Acords de París de 2015. Les xifres rècord d’emissions de CO2, metà i òxid de nitrogen, a més, són especialment greus tenint en compte que el 2020 la pandèmia va produir reduccions mai vistes d’aquests gasos.
El CO2 continua descontrolat
Pel que fa al diòxid de carboni, les concentracions van arribar a 413,2 parts per milió, un 149% de la que hi havia abans de la Revolució Industrial. La tendència, a més, és a l’alça. De tot aquest CO2, una quarta part és absorbida pels oceans, fent que els primers 2.000 metres d’aigua dels oceans s’hagin escalfat fins a xifres rècord, un impacte que l’informe considera “irreversible” durant els propers centenars o milers d’anys.
Aquesta presència de CO2 a l’aigua, a més, contribueix a l’acidificació, que amenaça els ecosistemes marins així com també les àrees costaneres i les indústries alimentària i turística, que en depenen. De fet, la WMO aforma que l’acidesa dels oceans és la més alta dels darrers, com a mínim, 26.000 anys.
La pujada del nivell del mar i la fosa del gel
A tot això, és clar, s’hi ha de sumar la pujada del nivell del mar, que va tornar a batre rècords i duu des de 2013 augmentant una mitjana de 4,5mm cada any, amenaçant centenars de milions de persones que viuen als atols, illes i costes d’arreu del món i que, per si fos poc, s’han d’enfrontar a inundacions i tempestes cada cop més fortes i habituals.
En aquest sentit, les masses de gel de la Terra van patir especialment durant 2021: amb capa de gel de Grenlàndia com una de les principals afectades però no pas l’única. Arreu del món, les glaceres són la principal font d’aigua de boca d’uns 2.000 milions de persones, i és molt possible que hagin arribat al punt de no retorn.
A tot plegat, a més, s’hi ha d’afegir que 2021 ni tan sols va ser l’any més alt que es recorda a nivell mundial, ja que tant 2020 com 2016 ho van ser més. Tot i això, que es torni a superar el rècord és només qüestió de temps.
