Una estranya mutació genètica, que afecta entre un dos i un tres per cent dels habitants de Grenlàndia, fa que el consum de sucre els aporti els mateixos beneficis que, en altres persones, tindrien les verdures. Una mutació genètica fa que l’absorbeixin d’una altra manera i per això, amb la mateixa dieta, estan més sans que els seus conciutadans.
Segons un estudi de la Universitat de Copenhague i de la Universitat de Dinamarca del Sud, amb la col·laboració d’institucions i administracions grenlandeses, els adults que tenen aquesta variació genètica pesen menys, tenen un índex de massa corporal menor i també un tant per cent menor de greix, a banda de tenir el colesterol més baix. En definitiva, tenen més bona salut.
Aquesta mutació sorprenent, presentada en un article a la revista ‘Gastroenterology’, ha estat descoberta gràcies a l’anàlisi de dades de més de 6.500 grenlandesos adults i a alguns experiments amb ratolins. Aquesta variació es coneix com a deficiència de la sacarasa-isomaltasa, una manera estranya de metabolitzar el sucre als intestins.
En comptes d’absorbir-lo al torrent sanguini, com fem la majoria, en les persones amb aquesta mutació el sucre va directe als intestins. Allà, els bacteris el converteixen en una cadena curta d’àcids grassos anomenats acetats, que redueixen la gana, acceleren el metabolisme i ajuden el sistema immunològic.
La raó per la qual aquesta mutació és tan “habitual” entre els grenlandesos és, segurament, per la seva dieta: acostumats a menjar carn i greix de peixos, balenes, foques i rens, el sucre tradicionalment ha estat molt poc present a la seva alimentació. Per tant, tenir una manera d’absorbir-lo ràpidament no suposava un avantatge evolutiu, com si passava a altres indrets. Tot i això, tenir aquesta variació no és tot avantatges: durant la infantesa, abans els bacteris dels intestins no s’acostumen al sucre, menjar-ne els provoca diarrea i dolor abdominal.
En qualsevol cas, aquest descobriment sorprenent pot obrir diversos camins en la investigació mèdica i, fins i tot, ajudar a desenvolupar medicaments que ajudin a tractar problemes cardiovasculars o l’obesitat.
