El repte d’aconseguir cobrir les necessitats alimentàries de la població de la Terra és enorme, especialment tenint en compte els efectes del canvi climàtic als conreus i les emissions derivades de la producció de menjar. A la revista ‘Science’, un equip de científics xinesos afirma que ha creat una nova varietat d’arròs transgènic que pot ser molt útil per aconseguir aquesta meta tan important. Millorant alhora la fotosíntesi i l’ús de nitrogen de la planta, han aconseguit que produeixi més aliment fent servir menys fertilitzants.
Reduir els fertilitzants, una prioritat
A l’agricultura, els conreus es fertilitzen amb nitrogen, que es fabrica a partir del gas natural, que és un combustible fòssil i que contribueix a l’escaldament global. Així doncs, deixar de fer-lo servir és una prioritat però les plantes el necessiten per produir el nostre menjar, csa que crea un dilema especialment greu en un moment com l’actual. És per això que aquesta varietat és tan prometedora: cada branca té més grans, cada gra és més gros i més dens, les plantes floreixen abans… en total, entre un 40% i un 70% més de producció d’arròs i fent servir menys nitrogen. Una solució que sembla gairebé miraculosa.
Els factors de transcripció, un camí per explorar
Els investigadors van començar examinant les proteïnes conegudes com a factors de transcripció, que controlen l’expressió d’un grup de gens implicats en aspectes concrets de les funcions fisiològiques, en aquest cas la fotosíntesi. Després de repassar 118 factors de transcripció que se sap que regulen la fotosíntesi en l’arròs i el blat de moro i de mirar si n’hi havia algun que també es relacionés amb els nivell de nitrogen, en van trobar un, i van crear línies transgèniques on aquests gens estaven sobreexpressats.
Durant els tres anys que han esta conreades, en climes i sistemes de cultiu diferents, les plantes han demostrat que feien millor la fotosíntesi i eren més eficients en l’ús del nitrogen creixent més que les habituals tot i tenir menys fertilitzants.
Segons sembla, aquest factor de transcripció regula l’activitat de 345 gens relacionats amb la resposta a la salinitat, la sequera i el fred. Si sobreexpressar només un gen sol pot tenir efectes perjudicials i que, en canvi, fer-ho amb els factors de transcripció té resultats molt millors. Ara, els investigadors es plantegen fer servir aquesta mateixa tècnica amb altres conreus que tenen semblances amb l’arròs en aquesta part del genoma, com ara el panís o el blat, i veure si també es pot aconseguir un augment tan gran de la productivitat. En aquest darrer, de fet, ja s’ha provat, amb resultats força satisfactoris
