Des que la tecnologia d’edició genètica CRISPR va obrir tota una revolució científica, els investigadors han mirat de fer-la servir per reduir la capacitat dels mosquits de transmetre malalties potencialment mortals, com ara la malària. Els gèneres a què s’ha parat més atenció, doncs, han estat els Anopheles i els Aedes, que són els que són vectors de patògens més perillosos i amb un impacte més gran, com ara el dengue, el Zika, la febre groga, el chikunguya, diverses formes d’encefalitis i un bon nombre de paràsits.
En un article publicat a la revista ‘Nature Communications’, un grup d’investigadors explica com ha estudiat com frenar la capacitat de transmetre patògens d’un altre gènere, el Culex, que és vector de malalties com la febre del Nil Occidental, l’encefalitis japonesa o la malària aviària, i que han desenvolupat una sèrie d’eines d’edició genètica que poden contribuir a treure’ls aquesta capacitat.
La genètica dirigida és un procés que té com a objectiu la propagació de gens modificats com, en aquest cas, el que fa que els mosquits no puguin transmetre malalties. Com que els mosquits Culex no han rebut gaire atenció dels científics, la investigació va haver de fer-se pràcticament des de zero, convençuts que la seva feina podria tenir resultats molt importants.
Tot i que actualment els Culex no són un problema de primera magnitud a la majoria de països desenvolupats, a Àfrica i a Àsia transmeten un paràsit que causa filariasi, una infecció parasitària per nematodes –cucs rodons– que, en alguns casos, pot causar elefantiasi. A més, aquesta recerca també podria funcionar en altres insectes ja que, segons afirmen els investigadors, les eines desenvolupades poden accelerar la genètica dirigida en la mosca de la fruita, per exemple.
